Gabrielle Beaumont: «Cerc un curt que conti una bona història»

-Què preferiu, dirigir o produir?
-Bé, depèn. He dirigit molt però també he produït i dirigit els meus projectes personals. De vegades he escrit, produït i dirigit, però prefereixo donar-me a conèixer més com a directora que com a productora si no estic fent els meus projectes.

-Com fou l'experiència de ser una de les primeres dones que dirigí pel·lícules i sèries a Hollywood?
-Va ser molt interessant, perquè crec que ja havia fet una mica de feina a Europa i allà no coneixien les progressions de la dona en aquest camp, era una cosa molt més masculina. Com que jo ja tenia experiència com escriptora, directora i havia guanyat alguns premis quan vaig anar a Amèrica, el fet de no ser d'allà crec que em va donar alguna oportunitat més. Una vegada que la meva carrera allà va començar es va donar aquesta oportunitat a moltes altres dones.

-Vós sou part del jurat del Festival. Què li demanau a un curtmetratge?
-Quan es jutja un curmetratge dirigit per joves aspirants que un dia en el futur voldran fer llargmetratges, cerc algú que pot contar una bona història, fer una bona narrativa, tenir un bon concepte i que és capaç de treballar amb actors i que tria un equip eficaç. Així que encara que només duri cinc minuts, intent trobar aquests elements, i si fins i tot és més llarg vull sentir que si progressen i arriben a fer pel·lícules o televisió podran satisfer les audiències. Com a directors hem d'entendre que a no ser que el públic pagui per veure les nostres produccions no les podrem fer, així que s'han de satisfer molts dels seus requisits.

-Què preferiu, el cinema o la televisió?
-El cinema, per suposat! Som directora de cine però malauradament a la vida també s'ha de fer televisió per guanyar-se la vida.

-En teniu bon record de l'època en què hi féreu feina?
-Sí, he treballat com a directora tot i que als EUA tot el que es fa per TV es roda en 35 mil·límetres. Sempre féiem petites pel·lícules i ho he fet durant 40 anys, pel que ja és part de la meva vida.

-El vostre darrer film fou un tribut a Ladi Di. Estau fent feina en nous projectes?
-Sí, aquesta fou la meva darrera pel·lícula. Després he fet televisió, però ara estic treballant en un guió. El fet de viure a Mallorca va fer que quan em demanaren escriure, produir i dirigir el projecte de Ladi Di triàs localitzacions d'aquí, ja que ho volien enllestir ràpid, però la majoria de la història succeïa en l'estiu. Van filmar a 63 localitzacions. Algunes eren llocs d'Àfrica, Nova York o Sardenya, però en realitat tot es va filmar a Mallorca.

-Trobau a faltar fer feina a Hollywood?
-Saps? Ja hi he estat i he tornat, però Mallorca ha estat sempre la meva casa al meu cor. He tengut casa aquí durant 35 anys, i sempre fou la meva intenció retirar-me aquí. Els Estats Units són fantàstics quan ets jove, però per morir no és un bon lloc.

-Quina opinió us mereix el festival?
-És molt bona idea i crec que és important, el proper any han d'adonar-se que fan falta més categories i que s'han de trobar fons per a finançar-lo. És difícil jutjar un curt de cinc minuts contra un de 20.