«Amb el reconeixement a la figura de Pere Capellà actualitzam una plana del nostre passat i amb l'entrega del premi Jaume Fuster escrivim una plana del nostre present». La frase pertany a Antònia Vicens, vicepresidenta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i amfitriona del sopar de concessió dels premis de la crítica Cavall Verd que s'atorgaren el passat divendres al restaurant Binicomprat d'Algaida.
El discurs de Vicens va ser el primer d'una llarga nit en què devers cent cinquanta persones, una gran majoria escriptors, varen honorar els seus companys de professió. En aquesta ocasió els mereixedors dels premis Josep Maria Llompart a la millor obra poètica i Rafel Jaume a la millor traducció varen ser Ponç Pons per Pessoanes i Jordi Cornudella per l'antologia Maleïdes les guerres. Així mateix va merèixer el premi dels escriptors catalans Jaume Fuster l'escriptora Maria Antònia Oliver; i fou mereixedor d'un homenatge extraordinari el professor i poeta Damià Pons.
Un dels moments màgics de la nit va ser l'homenatge a Damià Pons, exconseller de Cultura del CIM (1995-99) i del Govern (1999-2003). La seva figura i tasca fou glossada pel president dels escriptors en català, Jaume Pérez Montaner, que va voler destacar la faceta d'escriptor i intel·lectual per sobre de totes les de Pons.
Vicens va recordar que «el premi Rafel Jaume que atorgam des de fa 21 anys sempre és un homenatge a aquest poeta apassionat que va obrir una llibreria singular conscient que tendria tants de clients com cavalls verds». També explicà que el mateix acte serveix per honorar Josep Maria Llompart «en un exercici de memòria que ens ha de recordar que els poetes són els privilegiats habitants d'un univers en constant expansió com és el llenguatge, un llenguatge que tot sovint es manifesta contra la guerra i contra el terrorisme i en benefici de la vida i de la llibertat».
Al sopar a Binicomprat hi va assistir com a màxima autoritat la consellera insular de Cultura, Dolça Mulet, i el director insular de Política Lingüística, Miquel Julià. Així mateix hi hagué una nodrida representació dels regidors del Consistori algaidí, organitzadors de l'any Pere Capellà, encapçalats pel seu batle, Jaume Jaume. La cap de llista dels Progressistes de les Illes Balears, Nanda Ramon, el diputat electe a les corts generals pel PSIB-PSOE, Francesc Antich, i la diputada Francina Armengol també assistiren a l'acte, així com nombroses personalitats del món de la cultura.
La figura de Pere Capellà va ser l'eix vertebrador de la vetlada, que s'havia iniciat gairebé dues hores abans amb una taula rodona al casal homònim d'Algaida, on es varen glossar les principals virtuts de l'escriptor que popularitzà el seudònim de Mingo Revulgo. Tant Nanda Ramon com Francesc Antich varen pronunciar uns breus parlaments en els quals varen reconèixer de forma molt particular el treball de Damià Pons.
El batle algaidí, Jaume Jaume, també va intervenir per destacar la importància de recuperar la figura històrica de Pere Capellà. Però el que els assistents volien era que s'atorgassin els premis de la nit. El primer a agafar el seu va ser Ponç Pons, que el recollí de mans de l'escriptora Rosa Planas, membre de la junta directiva de l'AELC.
Abans el portaveu del jurat, Jordi Pàmias, havia lloat l'obra Pessoanes i la manera tan especial i suggerent en què Ponç dialoga amb Fernando Pessoa a través del llibre. El menorquí féu el discurs més divertit de la nit, això sí, sense deixar de citar Jordi de Sant Jordi, Elliott i Gabriel Ferrater i recordà que «Pere Capellà va ser tot un exemple de coherència, respecte i estimació». I acabà assegurant que a més de grans poetes «també hem de ser bones persones».
Teresa Pascual, en nom del jurat, va ser l'encarregada de lloar l'obra Maleïdes les guerres, que ha antologat Jordi Cornudella. En rebre el seu guardó, Cornudella va explicar que «aquest premi és injust perquè al darrere hi ha la feina de tots els traductors que han fet possible aquest llibre» i acabà assegurant que «és un gran conhort saber que la poesia no és només allò que llegim els que estam aquí sinó que va molt més enllà».
El professor féu el discurs més ovacionat de la nit i assegurà que «el fet que Jaume Pérez hagi parlat de la meva poesia m'ha afalagat moltíssim, però la dimensió pública d'aquest reconeixement ha de ser compartida amb molta de gent, en primer lloc amb el PSM que em va donar durant vuit anys responsabilitats, després amb els dos governs de progrés que sempre han tengut una gran acollida a les propostes dels departaments de Cultura i per acabar a tots els col·laboradors que han fet tanta feina com jo o més».
Pons va recordar el que es deixà de fer i també demanà una hegemonia política pròpia per als territoris de parla catalana, «a les llibreries de Lisboa els llibres només són en portuguès», a la vegada que va defensar el gran nivell i prestigi de la literatura catalana.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.