18/03/04 0:00
TW
0

JOANA NICOLAU.Palma.
L'actriu Esperanza Roy protagonitza a la sala Mozart de l'Auditòrium de Palma la «comèdia mística morbosa i divertida» Centrifúgame. El monòleg, dirigit per Javier Aguirre, és una adaptació lliure de Betty, de Karen McLachlan realitzada per Alberto S. Insua i el mateix Aguirre.

S'estrenà per primera vegada al Festival Fringe d'Edimburg l'any 2001. Una rentadora, una cadira i una senzilla il·luminació completen l'espectacle que diposita en Esperanza Roy tota la responsabilitat interpretativa. Aguirre es referí al monòleg com un «text enormement atractiu i difícil que es podria situar entre la lireratura de Jardiel Poncela i Santa Teresa de Jesús en el qual Esperanza Roy és el cent per cent de l'obra».

L'argument se centra en una dona fadrina que arriba verge als 49 anys. De cop i volta, un dia a la bugaderia, s'asseu sobre la rentadora i en començar el centrifugat sent que experimenta el primer orgasme de la seva vida. A partir d'aquí «descobreix tot un món de llibertats i sexualitat fins ara desconegut que fan que posi en qüestió l'educació que ha rebut». L'espectacle estarà en cartell des d'avui fins diumenge.

Pel director, que dirigeix per segona vegada una peça teatral, es tracta d'una obra «insòlita i excepcional» que té un «rerefons místic» que la distingeix d'altres comèdies» perquè «et fa pensar». Roy també féu incidència en «la profunditat del text» considerant que requereix «un exercici interpretatiu molt important».

Pel que fa al seu paper, l'actriu madrilenya resaltà que es tracta d'una senyora molt diferent a ella. És una «senyora que descobreix amb ansietat» coses que no li ha permès conèixer abans la seva educació religiosa i, a partir de les quals, «la seva vida canvia absolutament».

Roy també destacà el «punt feminista» que té l'obra i sobre el qual ja tractaren Aguirre i Roy en el monòleg Yo amo a Shirley Valentine, obra estrenada en 1993 que tractava sobre les persones «que van per endavant de les regles ètiques de la societat». L'artista assenyalà que l'obra ha estat ben rebuda per part del públic a les ciutats a les quals s'ha dut a escena, en part, perquè la gent «ja no té por al monòleg» i agraeix la «condensació de sensacions» que es dóna en aquesta modalitat.