18/03/04 0:00
TW
0

P. GIMÉNEZ.Palma.
Destaca que allò més interessant de la pintura és segons ell «la possibilitat que et dóna de descobrir el que encara desconeixes». Per això, afirma que la seva producció plàstica té «un caràcter cíclic», que respon a un «esperit de revisió constant». L'artista Joaquim Chancho (Tarragona, 1943) inaugura anit a la sala Pelaires de Palma una exposició en la qual reuneix una selecció de la seva obra més recent, i que romandrà oberta al públic fins a final d'abril.

Desset pintures i tres dibuixos de gran format serveixen per mostrar a l'espectador la concepció doble que regeix el treball del pintor català en les seves darreres creacions. En tot cas, «sempre he mantingut una fidelitat als elements més simples de la geometria: a la línia horizontal i a la vertical», assegurà ahir.

Així, amb la geometria «com a element d'ordre i de desordre», Chancho trasllada les seves emocions al suport emprat. I ho fa de manera «cíclica». Segons explica, la dualitat que alguns crítics descobreixen en la seva obra respon al fet que «així com en paper faig feina cercant l'ordre, quan torn a la pintura és per passar al pla subjectiu allò que prèviament m'ha servit de reflexió» en guaix.

Així es pot comprendre que, d'una banda, la visió dels dibuixos transmeti una certa «angúnia subterrània», una sensació claustrofòbica que segons l'artista procedeix «d'un intent de poder penetrar als buits que resten lliures i mirar més enllà». Les pintures traspuen i revelen una espècie de paisatge de l'ànima de Chancho. «No crec que sigui autobiogràfic, però sí que transmet molt de la manera de pensar de la persona», assegura.

Aquesta dualitat també té un reflex en l'ús del color. «Damunt paper en prescindesc, perquè el negre va més cap a l'interior de les coses i així puc entrar més en allò que m'inquieta», afirma. Només quan troba que ha reordenat totes les seves idees pot «tornar a la pintura, on l'ús del color no és aleatori, però tampoc premeditat». El dibuix representaria més la part racional de la feina de Chancho, mentre que la pintura «és més carnal i física».

L'artista manifesta que en la seva producció no hi ha cabuda per a les noves tecnologies perquè li agrada treballar «amb mides i en temps reals: tot el que succeeix mentre hi fas feina determina el resultat final de l'obra». La vocació de la seva pintura és tractar de respondre a la bidimensionalitat del suport. Així, confessa que encara se serveix de les mateixes superfícies, però «alterant-ne aquesta geometria interna».