Li han donat la denominació de Sedna, nom de la deessa de la mar entre els pobles inuit -esquimals- i és a devers 12.800 milions de quilòmetres de la Terra. En tot cas, té una òrbita d'allò més el·líptica que l'allunya fins a 135.000 milions de quilòmetres del Sol. Aquesta xifra és nou-centes vegades superior a la distància que separa la Terra del seu estel. Per això, Sedna necessita 11.500 anys terrestres per completar cada una de les seves òrbites.
Els científics han aconseguit proves indirectes que aquest cos té un satèl·lit i confien que el telescopi espaciaHubble ho demostri, afirmà l'astrònom Michael Brown, de l'Institut de Tecnologia de Califòrnia, cap de la investigació.
Brown indicà que albiraren Sedna per primera vegada el novembre passat, amb un dels telescopis més petits de l'observatori del cim de Palomar (Califòrnia). En qualsevol cas, la troballa va ser possible per l'ús d'una càmera digital de gran resolució connectada a un braç robotitzat que guiava el telescopi. El nou astre va cridar tot d'una l'atenció dels investigadors per la lentitud del seu moviment.
«És molt més enfora que qualsevol altre que hàgim vist mai al Sistema Solar», afirmà Brown. Així mateix, considerà que «no es tracta d'un planeta». Segons el seu parer, per tenir aquesta catalogació un cos celeste «ha de ser clarament més gros que els objectes situats al seu voltant». Per aquest motiu, no hauria de rebre aquest qualificatiu, al qual Plutó tampoc no s'acaba d'ajustar.
Des de l'Observatori de Costitx destacaren la importància de la descoberta, si bé informaren que ja es tenia notícia de l'existència d'aquesta classe de cossos, encara que fins ara no s'haguessin pogut identificar.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.