Carme Riera: «Sense conèixer les nostres arrels, la memòria, no hi ha identitat possible»

Un llibre «d'intriga» que s'ubica en temps de la postguerra i recorre escenaris de Mallorca, París, Barcelona i Avinyó. Una novel·la de viatge, on la protagonista, una escriptora, es veu abocada a la recerca de la vertadera identitat. Identitat i memòria són els eixos de La meitat de l'ànima (Òmnium), la novel·la que valgué a Carme Riera el premi Sant Jordi 2003, que l'escriptora presentà ahir vespre a Palma.

-Perquè a mi m'interessa parlar d'una època que jo no he viscut, però que té aspectes que tenen a veure amb els anys 50, en què jo ja havia nascut. Crec que necessitam una perspectiva d'anys per enfocar aquesta època. -Així és. Sense memòria, sense saber d'on venim i quines són les nostres arrels no hi ha identitat possible. En aquest sentit la memòria dels anys 50 i 60 és important, però també ho són les reflexions que fa l'escriptora sobre la tradició, sobre la llengua, sobre la religó, sobre el nostre temps. Són punts en què s'insisteix en el llibre. -Són reflexions crítiques. Per exemple sobre la indústria editorial, que en aquest moment jo crec que és nefasta. O el Dia del Llibre, una jornada absolutament de consum. Està molt bé que es venguin llibres, però una cosa és això i una altra la literatura. Jo crearia el dia del lector, però del que llegeix literatura, no del que compra best-sellers. -És la part espiritual de la meva generació i aleshores em feia gràcia utilitzar la seva figura. -Hi ha coses que sí que tenen a veure amb mi. Com deia, les reflexions de la narradora són també les meves; l'interès per Mallorca té també a veure amb mi. Conec els escenaris que hi apareixen, però, tret d'això, el meu pare era antifranquista de tota la vida, no un falangista com el pare de l'escriptora; i la meva padrina, una persona molt culta. Vull dir que en aquest sentit no hi tinc res a veure. El que passa és que la primera persona sempre implica que el lector es cregui que estàs escrivint en nom propi. -Com que ja havia escrit novel·la històrica, m'interessava veure què és el que podia fer des d'un altre angle. És a dir, quin interès podia tenir una novel·la d'intriga. Em diverteix molt més provar camins que no he explotat abans. Seria molt estúpida si continuàs utilitzant sempre la mateixa fórmula. Crec que això és el que la gent ha de valorar. Allò important és canviar, trobar nous registres. -Depèn. Si mir cap enrere crec que el que més m'interessa és allò que estic a punt d'escriure passat demà. -Hi ha autors molt notables, podria fer-ne un llistat fàcilment de deu noms ben interessants. El que passa és que no tenim lectors. Cada vegada es llegeix més en castellà. -Qualsevol aposta per la literatura em pareix bé. No sé si un premi és la millor mesura. Per ventura s'haurien d'anar a cercar lectors, fer beques per a escriptors joves... De qualsevol manera, benvinguda sigui qualsevol iniciativa.