Un volum analitza les relacions de «Bearn» amb la vida i la ficció

El dia 18 es presentaran les ponències dedicades a l'obra de Villalonga

TW
0


Bearn o la sala de les nines, l'obra principal de Llorenç Villalonga, centra el volum que recull les ponències de la primera aula de novel·la organitzada per la Casa Museu Llorenç Villalonga i el Departament de Filologia Catalana de la Universitat de les Illes Balears i que amb el títol de Bearn, entre la vida i la ficció serà presentat el proper dia 18 a les 20.00 hores a Can Sabater.

El volum recull les ponències en tres blocs temàtics: el context biogràfic i social; els elements literaris i les adaptacions de Bearn als altres mitjans. En el primer bloc, l'escriptor i col·laborador de Diari de Balears Jaume Pomar analitza «Bearn en la vida de Llorenç Villalonga», mentre que Antònia Morey Tous parla sobre «Els darrers senyors de Bearn: realitat o mite?».

El professor Josep Antoni Grimalt analitza les «Tècniques narratives de Bearn», mentre que Maria del Carme Bosch parla sobre «Proust, Lampedusa i Villalonga». L'escriptor i col·laborador de Diari de Balears Guillem Frontera estudia les relacions entre Llorenç Villalonga i els audiovisuals; Lluís Maria Güell explica Bearn vint-i-cinc anys després i Jeroni Salom hi publica la ponència titulada Notes disperses sobre cinema i literatura. A propòsit de Bearn.

Per la directora de la Casa Museu Llorenç Villalonga, Catalina Sureda, «el tercer bloc, en el qual es parla sobre les adaptacions de Bearn, és possiblement on es troben les aportacions més novedoses i inèdites. Per exemple, molt poques vegades s'havien estudiat les versions per a la ràdio i la televisió i s'havien projectat els capítols de la sèrie de televisió. De tota manera, la resta de les aportacions és també molt interessant».

En el pròleg de la publicació, el professor Joan Mas i Vives explica que «aquest llibre recull totes les ponències que s'hi presentaren. L'aula tenia un objectiu doble: volia ser una excusa per revisar l'estat dels estudis sobre Bearn, però al mateix temps volia servir de plataforma de difusió de l'obra, de tribuna que en remarcàs una vegada més l'excepcionalitait i que repassàs la història de la seva recepció. En una mesura o altra, aquests objectius ara són confirmats en els treballs que formen aquest volum. La presència a l'aula d'un bon nombre de professionals dedicats a l'ensenyament i d'estudiants universitaris permet creure que també es va cobrir el segon objectiu, el de la promoció de la literatura villalonguiana en general i de la novel·la objecte d'estudi en particular».

Joan Mas també diu en el pròleg de la publicació que «pensam que tot plegat pot ajudar a enriquir el debat entorn de l'obra més representativa de Llorenç Villalonga».