Miquel Ferrà i Martorell10/03/04 0:00
TW
0

Neix prop de Constança, Alemanya, Franz Anton Mesmer, que seria famosa figura de l'ocultisme. Estudià medicina a Viena amb el metge de cambra de l'emperadriu Maria Teresa, Van Swieten, i també amb el doctor Storch, aleshores molt famós. Publicà el 1766 la seva tesi doctoral, que du com a títol: Sobre la influència de les estrelles en el cos humà, i no trigà a fer revelacions sobre el poder guaridor de la pedra imant. Amb aquestes teories fundà la seva escola de magnetisme animal, que proposà com a font de salut.

Aparegué, llavors, un investigador i acusà Mesmer d'haver-li robat les idees. Aquell escàndol fructificà en contra seva i les universitats de Berlín, París i Londres, amb les quals havia establert algun contacte, li giraren l'esquena i el tractaren de mesquí. Tanmateix es decidí per anar a París i obrí una clínica de magnetisme a la cèntrica plaça Vendôme i això ho pogué fer gràcies a tenir dos padrins excepcionals que aplaudiren els seus experiments: el rei Lluís XVI i la seva esposa, Maria Antonieta. Aquelles cures magnètiques tingueren èxit i entre els seus clients hi hagué grans personalitats com Lafayette, el marquès de Puysegur i altres notables i aristòcrates. Ho havia muntat molt bé. Les seves sessions eren un veritable espectacle. Es basava en fenòmens d'hipnotisme i de suggestió col·lectiva, amb efectes de llum, música i perfums. Amb tot allò, és clar, es creava un enemic mortal: la Facultat de Medicina de la Sorbona, que el 1784 formà una comissió per tal de condemnar els procediments de Mesmer, afirmant que eren una estafa i resultaven contraris a la medicina autèntica. En aquella campanya destacaren dos metges també ben famosos, Bailly i Guillotin. Tristament conegut pel seu aparell de matar, el doctor Guillotin tendria un cert protagonisme en la Revolució francesa, tastant ell mateix la seva macabra tècnica. No inventà res, ja que la guillotina havia estat funcionant en la Baixa Edat Mitjana. Però la redescobrí i la posà en marxa, tot justificant que amb tal giny s'estalviaven molts sofriments al condemnat. Però els negocis de Mesmer no s'aturaren amb aquella oposició. Ben al contrari, establí sucursals de la seva clínica a Lió, Bordeus i Estrasburg.

Quan els revolucionaris pujaren al poder, com tants d'altres, hagué de fugir. Emigrà primerament a Spa, després a Berlín i, finalment, a la localitat suïssa de Merseburg. Allà moriria el 1815.

El seu deixeble més conegut fou Giuseppe Balsamo Bacconieri, universalment anomenat Cagliostro. La ciència moderna ha demostrat que el magnetisme és una part més de la medicina, vàlida i eficaç en molts casos. D'alguna manera Mesmer tenia raó. Però tots els qui s'avancen al seu temps i tenen una dinàmica més forta que els seus col·legues i compatriotes, són menyspreats o atacats. Menyspreats quan cerquen un suport per a les seves idees. Atacats quan les seves idees ja han tingut un cert èxit. Els personatges públics són ben sovint odiats perquè posen en evidència les frustracions dels altres.