P. GIMÉNEZ.Palma.
«L'espectador guaita per una finestra i mira un arbre. De les branques, en pengen fruits de colors... Si l'espectador els mira un per un amb atenció, hi trobarà diferències. Fins i tot hi pot endevinar una aroma i un gust diferents». De manera metafòrica, les paraules del poeta Eduardo Lagagne serveixen per definir amb precisió allò que la mostra Cerecero. Pintures transmet al visitant.
L'exposició, que es pot veure des del dia 4 passat a l'església de Torralba per iniciativa de la Fundació Matthias Kühn, acosta fins a Palma l'obra de quatre generacions d'artistes pertanyents a la mateixa nissaga: els Cerecero. Eloy, el progenitor, i els seus fills Alejandro, Adriana i Gabriel ofereixen una selecció dels seus quadres, que parlen llenguatges diferents: des del realisme expressionista fins al paisatge, passant pel pop i per l'abstracció intimista.
Autodidactes i formats en l'àmbit del desert al nord de Mèxic, Eloy Cerecero explica com el seu estil, que defineix com «un realisme expressionista amb una càrrega i un missatge socials», s'ha caracteritzat sempre per «la recerca de plantejaments originals» a l'hora de representar temes tradicionals. De fet, en aquest recull «hi present quadres taurins, però no d'una manera clàssica sinó com una al·legoria del triomf i de la derrota», afirmava ahir el veterà artista.
Format al costat d'autors com Diego Ribera i els professor d'arts plàstiques a la Universitat de la ciutat mexicana de Coahuila, els llenços d'Eloy Cerecero «empren un llenguatge figuratiu», però la lectura que se n'ha de fer «és de tipus simbòlic». Quant a la paleta de colors, «no hi ha gens de folklorisme en el seu ús».
Acompanyant al seu pare, Adriana Cerecero -que resideix a Santa Ponça des de fa anys- participa en aquesta mostra «col·lectiva i familiar», amb una selecció de la seva obra recent. Segons l'autora, «els meus quadres tenen com a denominador comú el fet d'expressar-se amb la textura». «Vull reptar l'espectador a enfrontar-se amb imatges reconegudes mitjançant aquestes textures i, de vegades, el color». És a dir, «faig servir la figura, però una cadira deixa de ser una cadira perquè allò que m'interessa és convidar el visitant a evocar-hi el descans...», explica.
Quant a Alejandro, conrea un estil pop. Més modern i colorista, «reinterpreta imatges i quadres dels grans mestres per dur-los al seu terreny». Per acabar, Gabriel «és figuratiu i la seva feina, molt minuciosa», expliquen. Tot i això, «en aquesta exposició la seva obra fa un canvi radical: ara mira amb ulls d'artista».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.