Tur Costa posa amb una de les escultures que exhibeix a la Lebassi de Palma.

TW
0

P.GIMÉNEZ.Palma.
Feia sis anys que no exposava a Palma. Aleshores el Casal Solleric li dedicava una gran mostra que feia un repàs a la seva trajectòria a través de més d'un centenar d'obres i el creador confessava que, en acabar un quadre sempre l'envaïa una mena de frustació per no haver pogut arribar a la utopia.

En aquestes noves obres, «tot i que continuu treballant amb la mateixa idea de mantenir una pugna entre el blanc i el color, es veu una evolució molt marcada», assegura el pintor. De formació autodidàctica, Tur Costa continua utilitzant «la força i la potència de la llum del Mediterrani» com a pretext per difuminar el color en unes peces en les quals el color blanc continua sent el protagonista. Això no obstant, encara que «no sé on em dirigeix», apunta, «ara m'interessa molt la tridimensionalitat. Crec que en aquesta s'hi troba una gran riquesa de possibilitats», afirma el creador eivissenc.

Avui, la galeria Lebassi de Palma obre les portes a l'obra recent de Rafel Tur Costa (Santa Eulàlia, Eivissa, 1927). Sis anys més tard, «tot i que un sap que la utopia no existeix», el pintor continua mantenint aquesta afirmació: «El creador sempre cerca l'obra perfecta perquè això és el que et permet continuar».

I com a prova de la seva continuïtat en el món de l'art, el pintor eivissenc torna a Palma amb una exposició que reuneix una vintena de quadres -de petit i mitjà format-, i dues escultures, facturades al periode del 2001 al 2003. Les peces, que romandran a Lebassi fins al pròxim dia 2 d'abril, formaran part d'una mostra molt més ampla, que reunirà entre els mesos de juliol i agost la producció de Tur Costa, al Centre Sa Nostra d'Eivissa.

Fidel a l'estètica abstraccionista que ha marcat àmpliament la seva trajectòria, «és el llenguatge amb el qual tenc completa llibertat per reflectir la meva sensibilitat», indica, el pintor concep aquestes noves obres mitjançant una tècnica mixta i collage damunt paper per crear una sèrie de pintures que qualifica com «tridimensionals», i que, com a novetat, li han permès endinsar-se al terreny de l'escultura.

Dues peces amb autonomia pròpia testimonien a Lebassi com la reflexió entorn al fet tridimensional ha advocat l'obra de l'artista a materialitzar-se també fora del marc tradicional de la pintura. Per Costa, aquesta incursió en el camp de l'escultura no és més que «un fet puntual», que no creu que tengui més trascendència.

Amb una dilatada trajectòria, i malgrat els 77 anys d'edat, Rafel Tur Costa afirma descaradament que «la meva pintura encara és molt jove». Rere aquestes paraules que auguren la continuïtat en el treball del pintor, Costa adverteix que continuarà encaminant la seva tasca a fer una obra d'«avantguarda», descartant la idea d'afegir les noves tecnologies a la seva obra.

«No entren dins de la meva cultura i la meva educació artística, tot i que hi ha coses molt bones que m'interessen» però, «crec que hauria de tornar a néixer per utilitzar els mitjans audiovisuals com a mitjà d'expressió. És una cosa molt complicada que només els artistes d'aquesta generació utilitzen com a mitjà d'expressió».