La pesta negra, que procedia d'Orient, assolava tot Europa a finals de febrer i primers dies de març del 1348 i duraria fins el mes de maig. Només a Mallorca moririen d'aquesta gran epidèmia quinze mil persones, és a dir, una quarta part de la població. La malaltia durava tres o quatre dies i matava el vuitanta per cent dels apestats.
Totes les mans de metges i curanderos eren poques, i això que el 1306 el rei Sanxo publicava una ordre contra l'intrusisme, prohibint exercir la medicina pròpiament dita si no estaven facultats per l'estudi de Montpeller.
Molts dels metges de la nostra Baixa Edat Mitjana (segles XIV i XV) eren jueus, ja fossin, com es deia en aquell temps, físics o cirurgians. Les cròniques ens han deixat els noms d'Araus Abdal ha (1387); Aaron Cohen (1373), que fou metge del rei Pere II d'Aragó; Astruc Zemah Duran, que originari de Provença visqué a Mallorca i marxà, després del 1391, a Alger (1404); Astrc Duran (Pere de Moia, 1392); Julià Bonanat (1366); Bonjueu; Cresques Ferrecel (1354); Cresques Helies (1346); Ferrer Cresques (1359); Isaac (1488); Isaac Abdalhac (Pere Aragonès, 1392); Ioanni Cabrit, (1415); Jucef Salomó Bofill, (1362); Jucef Salomó Rapapa, (1345); Mayrben Isaach, (1339); Menhahem de Codenson (1348); Mossé Benjuha, (1394); Moger Ferrarius, (1355); Mossé ben Ishag Remós (del qual hem parlat en el tema de la literatura); Salamoni (1361); Salomó Bofill, (1362); Salomó Cohen Crespí (1347); Salomó de Mallorca, que va estar al servei de la reina Elionor, esposa de Pere d'Aragó (1353); Salomó Dapiera (1339); Samuel Isaac (1359); Simon ben Ze mah Duran (1361-1444), del qual hem parlat com a poeta en un altre article i que emigrà a Àfrica després dels succeïts de 1391, autor de 23 obres, principalment les seves «Responsa»; mestre Vidal Nigrell, que morí el 1348, quan la pesta; Vidal de Narbona (1343) i, com a cas curiós, una metgessa anomenada Na Gog (1337). Destaquem, però, d'entre tots aquells metges, la figura il·lustre de Judà Mosconi, originari de Turquia, metge de Pere El Ceremoniós, que el 1357 residia a Sineu i el 1358 estava contractat per la vila d'Inca per a tenir cura dels malalts d'aquella població. El 1365 viatjà a Àfrica.
Així, doncs, figures més o menys significatives, d'una tradició mèdica oriental i alhora universal. Després dels progroms, entre els conversos, seguí, d'alguna manera, aquesta tasca vocacional i així trobam un Gabriel Mulet que era apotecari el 1490; Joan Alexandre Adrets, que figurava com a mestre en arts i medicina entre 1473 i 1495; Joan Sagarriga, que fou metge de la parròquia de Manacor el 1472; Petrus Canet, que era cirurgià el 1490 a la vila abans esmentada; Petrus Mulet, també cirurgià a Palma i que era cremat per causa dels inquisidors el 1503.
Moltes més dades ens ofereix l'historiador Antoni Contreras. En resum, homes savis sacrificats pel fanatisme dels seus enemics.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.