TW
0

P.GIMÉNEZ.Palma.
«La cultura científica és intentar trobar la resposta a les preguntes que nosaltres tenim. Recuperant la curiositat innata a l'ésser humà aconseguiríem com a objectiu últim un poble més culte, i un poble més culte és un poble més lliure».

Aquesta i d'altres categòriques afirmacions foren pronunciades ahir vespre, al Teatre Municipal de Palma, pel director del Museu de les Ciències Príncipe Felipe, Manuel Toharia, en el decurs de la conferència Per què les ciències també són cultura?, organitzada pel Club Ultima Hora.

El president editor del Grup Serra, Pere A. Serra, rebé cordialment Toharia, «company de professió i únic periodista científic», abans que el rector de la Universitat de les Illes Balears, Avel·lí Blasco presentàs el conferenciant a un públic, entre el qual es trobava el premi Nobel Jean Dausset.

Tot seguit, l'actual vicepresident de l'Associació Espanyola de Periodisme Científic començà la seva vehement exposició en què argumentà el paper que té la ciència en el context cultural de la societat, per justificar la necessitat d'una major divulgació del fet científic com a part integrant de la cultura universal.

Així, Toharia, rostre popular televisu als anys 80 quan feia d'home del temps, traçà un recorregut per la història de la cultura de la ciència que, al seu parer, es fonamenten en dos conceptes «pecaminosos, la curiositat i el plaer», però que han estat «els dos grans motors de la cultura», i justificà aquest argument recordant que «les ganes de conèixer són les que han mogut l'home des dels orígens a investigar, per tal de trobar resposta a les qüestions que més el preocupaven».

Tot seguit, Toharia diferencià entre la cultura instrumental, «que es veu enriquida cada vegada més», i la cultura virtual o intel·lectual, «que pot dur algun tipus d'aplicació, o que només respon a la curiositat de l'ésser humà, malgrat no sigui pragmàtica», posant com a exemple d'aquesta darrera la importància que avui -per ahir- concedia la premsa a l'anunci de la NASA sobre la confirmació de l'existència d'aigua. Fundador de la revista científica Conocer, Toharia assenyalà que «tant la cultura instrumental, com la cultura intel·lectual han anat creixent amb el temps» de manera gradual, fins arribar al segle XX.

«L'explosió demogràfica ha jugat un paper decisiu», afirmà l'expert, ha ocasionat «la revolució industrial» i, aquesta, «una immensa acceleració del cabal de coneixements que fa impossible que l'home pugui conèixer tot. Avui ningú sap quasi res de tot», afegí.

Així, l'autor de títols com Astrología. ¿ciencia o creencia? i Hijos de las estrellas, destacà que «estam envoltats de coses de ciència, que ningú entén», de fet, «la ciència sap tant que ni tan sols entenem els conceptes més bàsics, ni les magnituds que utilitza».

Aquest és el motiu, segons, Toharia «que sigui difícil comprendre el que fa un científic, perquè coneixem el procés inicial i el resultat final, però no entenem el procés mitjà de transformació» i «el desconeixement de la ciència provoca la incultura de la por», que, segons Manuel Toharia, només es pot combatre amb els mitjans de comunicació i amb museus de les ciències.