04/03/04 0:00
TW
0

MARIANA DÍAZ. Palma.
«En convertir aquest recinte en museu ja hem guanyat dues coses: que tinguem un museu i, segon, garantir la continuïtat de la preservació de l'arquitectura militar». Per Àngel Aparicio, responsable del Grup per l'Estudi de les Fortificacions de Balears (GEFB), la restauració del baluard de Sant Pere, seu del Museu Es Baluard, «s'ha fet amb molt de criteri, les intervencions han respectat el caràcter històric».

Coneixedor a fons de l'arquitectura militar illenca, sobre la qual investiga, explica que el 1554, l'enginyer Juan Bautista Calví «va projectar construir un petit baluard en l'emplaçament que avui ocupa el baluard de Sant Pere. No sabem la data exacta en la qual van començar les obres, però la seva lentitud, possiblement per necessitats pecuniàries, va fer que Jacobo Paleazzo Fratin trobàs aquestes en fase inicial. En aquells moments, el nom havia de ser de Santa Creu o de Santa Catalina, -com apareix en tota la cartografiasi bé el nom de bastió de Sant Pere era un prebastió situat a prop de l'oratori del mateix nom que no sabem on es trobava, probablement mes avançat que l'actual.

El 1637 s'uneix, mitjançant una fossa i una escàrpia, el bastió de Santa Creu abans esmentat amb el prebastió de Sant Pere. Martín Gil de Gaínza va projectar una caserna per a infanteria a l'interior del baluard, el 1728, però tan sols es van habilitar uns barracons per a la tropa. El 1797 es construiria una caserna capaç d'allotjar la tropa d'artilleria, la caserna de Sant Pere».

Durant un recorregut per les muralles del baluard, Aparicio va demostrar com la rehabilitació d'aquelles parts deteriorades s'ha fet mitjançant «un material diferent a l'original, sense mimetisme, deixant clar el que és d'època i el que no, i a base d'estructures aèries; si demà ho desmuntassin no passaria res, sempre seria recuperable el conjunt ja que no s'ha alterat».

L'expert apunta que «s'han deixat totes les empremtes del passat i les intervencions en el decurso del temps». Un altre detall que destaca es refereix a una de les garites del passeig de Ronda, «la volta de la qual estava a punt de caure», protegida «amb un anell ample de contenció, d'acer, fet que és d'agrair». Aparicio troba a faltar que s'informi els visitants, «amb algun tipus de plafó sobre com s'ha fet la restauració perquè s'entengui el concepte de l'edifici històric; si s'il·lustràs amb fotos d'abans de la demolició de la caserna, es veuria la ubicació».