El triomf d'El senyor dels anells: El retorn del rei va ser complet en la 76a edició dels Oscar i va assolir onze estatuetes d'onze candidatures en una cerimònia tan mancada de sorpreses com d'emocions. Com estava pronosticat, aquest va ser l'any de l'anell, la culminació d'una trilogia basada en l'obra de J.R.R. Tolkien, que no podia endur-se més estatuetes durant la nit perquè eren totes a les quals aspirava.
Malgrat tot va ser una victòria anunciada que va eliminar qualsevol sorpresa en una vetlada que durant quatre hores va ser un continu pelegrinatge d'estrelles sense emoció i encara menys polèmica. La resta de triomfs també va transcórrer tal com estava previst i Charlize Theron, després d'haver aconseguit tots els guardons d'aquesta temporada de premis, s'endugué l'estatueta com a millor actriu pel seu treball a Monster.
Nova Zelanda va viure el desenllanç dels Oscar com si fos la final del Mundial de Rugbi i va corejar fins a l'afonia cada una de les onze estatuetes que va rebre El senyor dels anells. Milers d'aficionats al país, igual que milions a tot el planeta, varen seguir la més famosa de les cerimònies relacionades amb el cinema amb l'interès augmentat per les tres pel·lícules neozelandeses presentades a concurs: El senyor dels anells, The wale ryder i El último samurai.
«Clar que ha merescut la pena. En aquests moments ho tornaria a fer tot de nou», va reconèixer un exultant Peter Jackson després d'agafar amb força l'estatueta que l'acredita com el millor director de l'any. A aquesta s'hi va unir la de millor pel·lícula, a més a més de la resta de les categories tècniques a les quals optava.
Tantes victòries varen convertir la cinta en la broma de la vetlada, en especial quan Billy Crysta, mestre de cerimònies, va dir que no quedava ningú a Nova Zelanda a qui felicitar o quan els creadors de Las invasiones bárbaras agraïren la seva victòia al fet que El senyor dels anells no competia com a millor pel·lícula estrangera.
«És una meravellosa manera d'acomiadar-nos, perquè pot ser que aquesta sigui una de les darreres vegades que estam junts», va admetre un feliç però angoixat Elijah Wood, protagonista de les tres cintes. La victòria no va marcar nous rècords, però a la seva manera va ser un fet històric, com va afirmar Steven Spielberg en anunciar el darrer premi de la nit i subratllar que El senyor dels anells: El retorn del rei havia arrasat.
«D'alguna manera és un bon acomiadament», va aclarir la bellesa sud-africana, molt més freda en la besada que va improvisar en rebre l'estatueta de mans d'Adrien Brody. Sean Penn va aconseguir fer posar dreta la sala en obtenir l'Oscar com a millor actor per Mystic River, l'únic moment de tota la gala en què l'audiència va mostrar una mica d'entusiasme.
Però el rebel de Hollywood va preferir no prendre's massa seriosament la seva victòria, després de refusar durant anys no tan sols aquest tipus de premis, sinó fins i tot el fet d'assistir a les cerimònies». «Com vaig dir, no existeix tal cosa com a millor actor i era allà per demostrar que era un concurs de popularitat, però d'alguna manera em varen deixar sense l'acudit», va admetre Penn amb una copa a la mà per passar l'emoció de la seva primera estatueta.
Les victòries de Tim Robbins i Renee Zellweger com a millors secundaris per Mystic River i Cold Mountain, respectivament, no varen ser gens sorprenents i els seus discursos van ser igual de predibles, inclosa una llarga llista de felicitacions i pocs sentiments. Robbins si més no va llançar des de l'escenari una crida a les víctimes d'abusos sexuals perquè no se sentin marcats i denunciïn els seus patiments per «acabar amb el cicle de violència».
Darrere de l'escenari les seves paraules varen ser una mica més polítiques i va defensar el seu triomf com una manifestació de la llibertat d'expressió en haver estat escollit «possiblement per molta gent que no comparteix la meva ideologia», però que ha sabut apreciar el seu art.
En el mateix to de defensa de la llibertat d'expressió es va manifestar el director del documentaThe fog of war, Errol Morris, que amb l'estatueta a la mà va recordar els perills de la guerra i animà que els electors hi expressin la seva oposició en aquest any electoral.
Aquests petits comentaris no varen ser editats malgrat els cinc segons de desfasament de la cerimònia, retransmesa per primera vegada en la història dels Oscar en diferit per evitar moments suposadament immorals com el polèmic pit de Janet Jackson. Per ventura per aquesta crida a la moralitat i al recatament no hi va haver vestits atrevits entre les actrius, abillades amb classe, en tons marrons, però sense escots.
«Què puc dir. Què és tanta hipocresia. La meva dona va mostrar els pits en el cine. Moltes ho han fet i mai no vaig rebre ni una sola queixa», va resumir el llegendari director Blake Edwards, de vuitanta-un anys, guardonat amb el premi a tota una carrera i que encara gaudeix amb la seva dona, Julie Andrews, del que significa la llibertat d'expressió.
Un aficionat va dir que el certamen va ser seguit com si es tractàs d'un partit internacional de rugbi, l'esport més popular del país, perquè «cada pocs minuts s'anunciava un nou punt», és a dir, un Oscar. La reunió més nombrosa i entusiasta es va fer a Wellington, seu de les oficines de Peter Jackson i de les companyies que cooperaren amb el film.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.