Mor Carmen Laforet, l'escriptora de postguerra autora de «Nada»

TW
0

L'escriptora catalana Carmen Laforet, premi Nadal de 1944 per la seva primera novel·la Nada, morí ahir a Madrid als 82 anys d'edat. Laforet era una autora representativa d'una generació femenina que reaccionà contra els patrons paterns. Nascuda el 1921 a Barcelona, es traslladà al cap de poc temps a Gran Canària, on visquè la seva infantesa i adolescència.

El 1939, acabada la Guerra Civil, tornà a la ciutat comtal per estudiar i el 1942 es traslladà a Madrid. A la capital de la postguerra escriví Nada, basada en les seves experiències. Tenia 21 anys quan la publicà i en rebé elogis tant d'Azorín com de Juan Ramón Jiménez.

La seva segona novel·la, La isla y los demonios, aparegué el 1950. Cinc anys després aconseguí els premis Nacional de Literatura i Menorca amb La mujer nueva. El 1963 publicà La insolación, primer volum d'una trilogia tancada el 1967 i que titulà Tres pasos fuera del tiempo, completada amb Mis mejores páginas i amb Paralelo 35.

Autora de contes i de relats, com també de reportatges i d'articles, Carmen Laforet visqué al marge de la creació al llarg de les darreres dècades. Durant els darrers anys, víctima d'una demència senil, gairebé no sortia de casa. L'editorial Destino ja anuncià ahir que el maig vinent publicarà una novel·la inèdita de l'autora escrita durant la dècada dels setanta i trobada fa poc per la seva família.

Amb el títoAl volver la esquina, el llibre presenta un seguit de personatges inusuals i complexos que, havent compartit amistats durant l'adolescència, es retroben al cap del temps en una nit freda a Toledo.

Carmen Laforet era considerada una de les escriptores de referència de la postguerra espanyola i la seva obra literària és «escassa però molt bona», segons el seu editor de Destino, Malcolm Otero Barral.