El llum de la terra (1901)

«Era una casa on hi sortia por. Emporuguit, el seu propietari, l'abandonà i romangué tancada. Així i tot, aquell amo donava les claus a qualsevol que tingués coratge de passar-hi la nit. Però fins i tot els moixos en sortien bufant. Ja quasi s'esfondrava aquell habitatge quan passà un dia per aquell indret una viuda captaire amb el seu infant. Els deixen la casa, fan foc a la llar i enllesteixen una mica de sopar. Encara no s'havien duit la cullera a la boca quan senten una veu ultratombal que diu: Feis-me llum! Feis-me llum! Tantes n'havien passades, que sense agafar gens de por, la viuda ordena a l'al·lotó, tot donant-li el llum d'encruies: Jas! Fe-n'hi, de llum... I l'al·lotó, tot generós, entra dins una gran sala i veu un senyorot amb un vestit verd que li pegava pels talons, amb una barba que li contrapassava la cinta, assegut a un racó, amb un llibre obert. S'hi acosta a fer-li llum i aquell senyor llegeix més i més. Al cap d'una bona estona, el fantasma savi diu: -Ara he acabat, en nom de Déu. No podia entrar en el cel que no hagués llegit aquest llibre amb un llum de la terra. Sortia cada vespre des de fa setanta-set anys dins aquesta sala, casa mia quan era viu. Jo cridava la gent que hi havia, els demanava llum, però quan me sentien, s'entregaven a la fuita i jo sempre em quedava a les fosques...».

Aquesta és la rondalla Es llum de la terra i no manca d'una certa simbologia medieval. No sabem si mossèn Alcover, que la recollí de la veu del poble, n'era conscient. Aquest savi ens fa pensar en Ramon Llull i aquells savis del bosc, com el mag Merlí o l'ermità de Tirant lo Blanc. I si volem evocar aquesta rondalla en un racó urbà, cap lloc millor que aquest carrer des Llums, que mitjançant la nostra vena imaginativa podem associar als savis de Sió, com aquell altre mallorquí, un autèntic Ramon Llull jueu, que havia nom rabí Simó Ben Tsemakh Duran, poeta, matemàtic, astrònom, metge i filòsof. Parlant de la llum de la terra i referint-se al pecat de llevar una vida, diu el savi: Una làmpada que no pots tornar a encendre, per què l'has d'apagar? I dintre del mateix tema, la «saviesa eterna del mestre hassídic rabí Nachman de Breslau», ens predica que: «La veritat és la llum/ amb la qual podràs trobar/ el teu camí enmig de la foscor./ Encén-la».

Podem afegir que els jueus celebren cada any la «Festa dels llums», que és consagració, dedicació i commemoració de quan fou inaugurat el Temple després de la victòria dels macabeus sobre els grecs. Així, durant vuit dies, a cada nit s'encén a la sinagoga i a les llars un llum de «hannukà», el canelobre de nou braços, un per a cada dia de festa i el novè, anomenat «shamash», el testimoni des d'on es pren foc per a les altres flames. Durant la nit se celebren festes familiars, es menja «levivot» i «sufganiot», i sobretot, bunyols. Ja és casualitat que un carreró desaparegut, que estava just al costat del carrer des Llums, es digués «carrer des Bunyols...».