TW
0

MARIANA DÍAZ. Palma.
La pintura d'Esteban Vicente (Turégano, Segòvia, 1903-Long Island EUA, 2001), torna a Mallorca, on ja es va poder veure part de la seva obra el 1998 a la Fundació Pilar i Joan Miró i al Casal Solleric. Llavors l'artista, de qui s'exhibeix un quadre al Museu Es Baluard cedit per Sa Nostra, visità Palma amb la seva esposa.

En aquesta ocasió, el Museu Espanyol d'Art Modern i Contemporani presenta una col·lecció de teles, collages i dibuixos datats entre els anys 1950 i 1999 i en els quals es pot veure l'evolució de la seva feina des de la gestualitat fins als camps de color. A la inauguració de la mostra, ahir horabaixa, hi assistí la seva viuda Harriet G. Vicente.

Vicente fou un pintor espanyol que es traslladà als Estats Units en començar la Guerra Civil. Allà entrà en contacte amb el món de la plàstica d'avantguarda fins al punt de convertir-se en precursor de l'Escola de Nova York, creadora de l'expressionisme abstracte americà.

Tot i l'allunyament físic del seu país natal, on va tornar al final de la seva vida, l'artista va pensar sempre en les seves arrels. «Era un pintor espanyol i un pintor americà; això no li suposava cap problema, però sembla que sí als altres, que no ho podien entendre; crec que era un pintor del món i ell hi estaria d'acord», comentava ahir la seva viuda.

En aquest sentit, Ana Martínez de Aguilar, directora del Museu Esteban Vicente de Segòvia, manifestà que l'obra de l'artista s'arrela «en una tradició cultural europea i espanyola: és deutor d'una cultura espanyola de contenció i d'harmonia exemplificada per Zurbarán».

L'autor, afirmà Martínez de Aguilar, «era un gran individualista que necessitava la solitud per crear» i com a artista que es mantenia en contacte amb tots els corrents plàstics del segle XX «no va ser un creador mimètic, sinó que establia un diàleg».

Al final de la seva vida, va tornar a Espanya, on va rebre un reconeixement que no esperava, va comentar la seva viuda. «No hi hagué diferències entre l'Esteban que va viure als Estats Units i el que tornà a Espanya: sempre va ser el mateix, sempre cercà el mateix, sempre valorà allò millor de la cultura espanyola».

Si bé aquest és el tercer recull sobre la seva obra que es pot contemplar a Mallorca, Martínez de Aguilar assenyalà que «encara queda molt per veure'n, ja que va ser un artista molt prolífic que durant els darrers anys de la seva vida va pintar moltíssim, motivat per la força de la seva tornada a Espanya».

Com a creador madurava «lentament» i les seves teles dels anys 80 i 90 mostren «tota la seva potència». Molt abans, en la dècada dels 30, va passar una temporada a Eivissa, en companyia de la seva primera esposa.