Era una aranya colossal enmig de la capella major. Potser és la mateixa de ferro forjat, relegada juntament en el centre de la nau major i que compta amb dues germanes bessones a les naus laterals. I aquest treball de forja contrastaria amb el llantoner modernista d'Antoni Gaudí que penja sobre l'altar major i, dissortadament, resta visibilitat a la capella absis dels Reis de Mallorca. Molt diferent era el llantoner en aquells dies, quan ni es sospitava l'existència de quelcom que es diu electricitat i tots aquells llumets acompanyaren les funcions nocturnes primer de la Sinagoga major, i llavors, de la Catedral. Els tassonets de vidre verdenc amb aigua, oli i metxer, col·locats en les seves argolletes, omplien de tota una constel·lació la figura cònica, de ferro artístic, ecirculi lampadarium. Hi havia de tres-cents a tres-cents cinquanta llumets i en esser desmuntats tots els mobiliaris i les instal·lacions de la sinagoga de Monti-sion, el bisbe de Mallorca decidí que formàs, el gran llantoner, part de la il·luminació de la Seu. Hi hauríem d'afegir, però, que estructures concèntriques semblants, de cinc pisos, es feren costum a la majoria de les esglésies de Ciutat de Mallorca i encara avui les podem contemplar, adaptades al sistema de les bombetes elèctriques. Així, és o són peces autèntiques d'art hebreu, el llantoner o llantoners de la Catedral? Sí que és cert, segons els especialistes, que aquest llantoner, com els altres que segueixen el mateix disseny, representa l'escala de Jacob, episodi bíblic narrat en el Gènesi 28. Així, se'ns conta que en el seu camí vers la casa de Labam, Jacob s'aturà per a passar la nit. Posà una pedra ampla i llisa a manera de coixí i s'adormí. En els seus somnis va veure una escala molt alta que arribava al cel, amb àngels que hi pujaven i baixaven. Dalt de l'escala, en el darrer replà, Déu, amb tota la seva magnificència, ho contemplava tot. Sentí la veu de Jahvé: «Jo som el Déu d'Abraham i del teu pare Isaac. I et vull donar la terra que trepitges i que serà també dels teus descendents».
El llantoner de la Seu (1435)
23/02/04 0:00
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- Cisma a Vox: un centenar de càrrecs es rebel·len contra Abascal
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- Una cadena humana reclama una plaça i un casal públic a Son Sardina
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.