Ruavindicativa

El públic, que volia agafar el millor lloc, es començà a congregar també a bona hora. La gent esperà, prenent el sol, que els disfressats començassin a desfilar pel carrer Jaume III. Fins i tot alguns, en previsió, arribaven amb sufient temps amb cadires per fer l'estona una mica més còmoda. Puntualment a les 17.00 hores la primera carrossa començà el recorregut, des del passeig de Mallorca fins a Jaume III. A la plaça Joan Carles I la Rua es dirigí cap a la plaça de la Reina, on tornà pel Born cap al carrer Unió. Al seu pas pel Teatre Principal els participants feren una petita aturada perquè el jurat prengués nota de les seves propostes i poder emetre un veredicte just i sincer. Ja davant les escales que pugen a la plaça Major, la comitiva continuà per la Rambla i acabà a Via Roma.

Val a dir que la jornada tingué fortes connotacions reivindicatives. Si fa 15 dies els carrers s'ompliren en una manifestació ecologista, la Rua fou l'excusa perfecta per mantenir aquest tarannà. Així, si una comparsa es demanava cap on va Mallorca mentre avançava a ritmes fúnebres, una altra es feia ressò de la compra de Son Espases amb uns senyors vestits elegantment amb màscares de Matas, Munar, Cirer i Rodrigo de Santos. Les carrosses del segon cinturó al seu pas per Son Sardina i les noves construccions al Secar de la Real varen ser molt aplaudides, però en cap cas recompensades pel jurat, presidit per la batlessa Cirer, vestida de pirata.

Però també hi hagué lloc per recordar els conflictes de la política i la llengua catalana, amb una comparsa que subratllava els esforços fets pels lingüistes i escriptors d'aquí i que ja no són entre nosaltres. En passar, el públic esclatà amb aplaudiments en clara mostra de suport.

Però la festa també s'omplí de ritmes animats i alegria. Els nins disfressats no estalviaven esforços a repartir caramels i bufant els xiulets. Especialment cridà l'atenció la comparsa d'Uruguai, que amb grans banderes anuncià el seu pas molt abans d'arribar. Així mateix, els mallorquins nouvinguts no volgueren perdre's la cita amb ritmes de salsa i merenga.

S'hi veié també algun Harry Potter, hippies, transvestits i un grupet de ninetes vestides de Barbie proclamant amb una pancarta que ja no necessiten el seu al·lot Ken, a més de molts Spiderman i un espectacular duel entre dos menuts que no arribaven als 5 anys. Un disfressat de guàrdia civil i un altre d'indi americà, ambdós armats amb pistoles de jugueta, simulaven disparar-se enmig del carrer. Un esclat de rialles trencà les cares de sorpresa quan l'abatut fou el guàrdia.

Especialment aplaudida fou la carrossa del vaixell pirata, que colcant damunt un gran camió i feta de fusta fins al detall, aixecava màstils i corderia imitant les naus que ompliren de terror els set mars.

Per acabar la desfilada, la carrossa de la Fundació Reial Mallorca, equipada amb un potent equip de so, recordà que no tot és futbol, amb uns dimonis molt femenins que ballaven al ritme de les cançons que un duet interpretava.

Tancava la Rua una carrossa convertida en discoteca ambulant.