TW
0

NURIA ABAD.Palma.
Molts visitants, de nombroses nacionalitats, passejaven ahir per les sales del Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma. Entre els seus comentaris destacaven principalment lloances cap a l'edifici, l'espai i, en general, cap a la col·lecció i la distribució d'aquesta, encara que també emeteren crítiques constructives.

Detinguts a la sala que reuneix Les mirades del present, es trobaven Rita i Rolf Degenhardt, de Colònia. Ell, com arquitecte, titllà l'edifici de «sensacional». Lamentà «que hi hagi només dos quadres de Miquel Barceló, esperava que n'hi hagués més», encara que considerà que «el ventall d'art modern que ofereix el Museu és molt ampli i interessant».

També en aquesta sala, estudiant l'escultura de Jaume Plensa anomenada Twins III, estava Martin Bieri, de nacionalitat sueca. Amant de l'art, s'ha traslladat a Mallorca només per visitar els diferents centres de l'Illa. Es Baluard li va parèixer «que, malgrat és molt diferent a la resta de museus d'Europa, es troba al nivell dels millors», afirmà amb convenciment. Bieri apuntà que la «distribució de les obres està realitzada amb molt sentit estètic». Pel que fa a l'arquitectura, destacà tres característiques que l'havien impressionat: «l'excel·lent incorporació a l'antiga fortificació, el gran aprofitament de la llum natural i les magnífiques vistes».

Just arribades des de Berlín, Renate Jacobs i Erika Ingenrieth no varen voler deixar de visitar Es Baluard. Ambdúes varen reconèixer que no entenien molt d'art contemporani, per la qual cosa no els havia agradat moltes de les peces de la col·lecció, «sobretot les més avantguardistes». Tot i això, les dues alemanyes varen reconèixer que «hi ha obres hermoses de grans autors com Picasso, Miró o Klee».

En la seva primera visita a l'Illa, la britànica Chrissy Phillips tampoc va voler perdre l'oportunitat de visitar Es Baluard. La visitant va reconèixer que «no esperava trobar un museu tan atractiu i fascinant a Mallorca». També va admetre que «malgrat no ser una gran aficionada a l'art, sí que hi ha algunes peces que m'han agradat molt». Entre elles, va destacar especialment les sèries de paisatges mediterranis, nus i retrats.

Cautivats per la instal·lació de Rebecca Horn a l'Aljub trobàrem Wil Sensen, catedràtic d'Art de la Universitat de Wuppertal (pròxima a Düsseldorf), amb la seva esposa Grit. L'obra els ha fascinat tant que havien tornat per segona vegada al museu per poder veure-la amb més deteniment. En la seva opinió, «la col·lecció és un poc fluixa, falta una obra permanent d'aquestes que et tornen boig». El catedràtic agregà que «les obres de Nadal i Bechtold estan ubicades a un lloc inadequat, no hi ha suficient espai per gaudir-les».

Entre els visitants també hi havia Thomas Dienberg, catedràtic de Teologia de la Universitat de Münster. Dienberg posà especial èmfasi al preu de l'entrada, que considerà inadequat. De la col·lecció destacà les obres dels Joves salvatges, com també la instal·lació Sèquia d'Aguiló.