Els acords entre els dos governs es podrien rompre definitivament.

TW
0

S.B./J.C.P.Palma.
El president del Govern de les Illes Balears, Jaume Matas, no el·ludí parlar sobre la crisis entre el seu Executiu i la Generalitat de Catalunya per l'Institut Ramon Llull. Matas va explicar que «nosaltres exigim una rectificació o actuarem en conseqüència. No podem acceptar cap tipus d'imposició i si no ens respecten ens haurem de fer respectar. El Govern de les Illes Balears no accepta ni ingerències ni imposicions i si no rectifiquen abandonarem l'Institut en 24 hores. Nosaltres no hem boicotejat mai cap decisió, però s'han perdut les maneres. Sempre hem mantingut la voluntat de col·laborar amb l'Institut, però d'igual a igual».

El president Matas féu aquestes declaracions després que durant el dia d'ahir ningú de la Generalitat es posàs en contacte amb el Govern per tal de trobar una solució negociada al conflicte. Aquest extrem va ser confirmat a Diari de Balears pel conseller de Cultura, Francesc Fio, que explicà que «jo he estat tot el dia a Madrid i no he parlat amb ningú. Nosaltres continuam exigint la rectificació. La culpa és seva i és innacceptable que se'ns vulgui culpar a nosaltres».

La consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la mallorquina Caterina Mieras, reclamà ahir «consens» sobre el nom de la persona que ha de dirigir l'Institut Ramon Llull (IRL). D'altra banda, la consellera de Cultura de la Generalitat, Caterina Mieras, assegurà en declaracions a Catalunya Ràdio que les crítiques del Govern Balear són «excuses de mal pagador».

Les intencions del Govern de deixar l'Institut Ramon Llull varen ser molt mal rebudes per la resta de les formacions polítiques. La diputada socialista Aina Calvo va dir que «aquesta manca d'enteniment és una visualització de la trama general del PP en matèria lingüística. Ens sembla una gran deslleialtat institucional i oblida el deure de l'administració per interessos purament partidistes. No entenem aquesta gran capacitat de crispació que té el PP».

Des de les files del PSM Nanda Ramon va explicar que «aquests temes són molt complicats. Hi havia una col·laboració efectiva entre els dos governs i es parlava d'incorporar altres territoris i la col·laboració d'Andorra. Els resultats eren molt bons i hi havia una presència conjunta fora. Ara és una llàstima la gran irresponsabilitat i deslleialtat institucional que està fent esforços per tirar enrere tot aquest treball. A més a més, també he de recordar que el Govern central incompleix els seus pactes i acords i no ha fet efectiu en cap moment els pagaments dels 2'4 milions d'euros que van prometre i es van desentendre de tot. Hem de recordar que fins i tot el senyor Aznar presumeix que defensa el català amb l'Institut Ramon Llull i així fan les coses, quan és la mateixa Constitució en el seu article 3 la que els obliga a vetllar pel patrimoni lingüístic».

Marilena Tugores, d'Esquerra Unida, va explicar que «em preocupa l'actitud del PP, perquè fa la sensació que només estan molests per les formes. Si realment és així és una absoluta irresponsabilitat i una potadeta de nin petit. La promoció exterior de la nostra llengua i cultura és prou important com perquè s'ho agafin de manera seriosa. Jo crec que és una excusa per dinamitar l'Institut i en altres àmbits ja han manifestat el que ells pensen sobre el tema de la llengua. El PP no tan sols no té una actitud de protecció envers la llengua sinó fins i tot d'agressió. Passa en molts més àmbits.

Per Josep Lliteres, d'Unió Mallorquina, «aquesta crisi en el si de l'Institut fa molt de mal i el que hauríem de fer tots és posar una mica de seny. Al voltant d'un aspecte tan vertebrador com hauria de ser la nostra llengua el que hem de fer és fugir de remoure l'aviram. Independentement de la causa de l'enfrontament entre el Govern i la Generalitat, abans d'arribar a aquestes situacions hem d'arribar a un consens, no s'hauria d'exterioritzar aquests enfrontaments. Qualsevol polèmica sobre la llengua ens fa mal i per això hem de fer una crida al seny».

Per la seva banda, el diputat del PSM Pere Sampo va dirigir una carta al president Matas i al president Pasqual Maragall en què els digué que «l'alternança política a les institucions de cap manera ha de suposar hipotecar projectes de col·laboració institucionals, especialment en un tema com la recuperació i promoció de la llengua i cultura catalanes».