Mor Miquel Àngel Buonarroti (1564)

Miquel Ferrà i Martorell19/02/04 0:00

Dues morts esdevingudes a Roma en menys d'un any, la del cardenal mallorquí Jaume Pou (1563) i la de l'artista Miquel Àngel Buonarroti (1564), entristiren el papa Pius IV, que estimava força ambdós personatges. Jaume Pou havia estat nomenat primerament bisbe de Bari i Juli III li havia donat la investidura de cardenal del títol de Sant Simeó, i Pau IV, el 1524, la de Santa Maria in vialata. El Col·legi cardenalici el volgué elevar a summe pontífex però ell, fort i no et moguis, rebutjà la tiara. A Michelangelo Buonarrotti, Pau III li encarregà la realització del gegantí fresc del Judici Final a la Capella Sixtina i també de la cúpula de la basílica de Sant Pere, paradigma tipològic del Renaixement i del Barroc, una fórmula que en certa manera prosperaria a Mallorca (Les Tereses, Santa Magdalena), a més de famoses escultures com el David o el Moisès. Diuen que aquell capvespre del 18 de febrer de 1564, trobant-se el gran mestre a punt d'expirar i després d'haver-se trobat enllitat molt de temps, sense sortir al carrer, demanà al seu deixeble Tommaso com anaven els treballs de la cúpula de Sant Pere i el jove li respongué: «Mestre, el tambor de la vostra cúpula ja està enllestit, i de seguida se'n començarà el primer anell...».

Michelangelo sospirà i llavors digué que ja podia morir tranquil, ja que això era el que més li preocupava a les darreres hores.

Tot això és adient per a repassar un poc la nostra història i afirmar que entre les joies del nostre patrimoni arquitectònic hi ha una cúpula michelangelesca que és la de la capella de Sant Nicolau de Tolentino, autèntica «capella sixtina», per altra banda, de relleu escultòric barroc i que podem visitar a l'església de Santa Maria dels Socors, en aquest districte del Pes de sa Palla, obra de Francesc Herrera, que treballà a Mallorca en el segle XVII. La plaça del Pes de sa Palla estava limitada en el segle XV amb carrer públic i la casa i hort de Nicolau Torres, i també amb el fossat del Temple i amb les cases de l'honorable Bordils. També hi tenien residència un teixidor de llana, Gabriel Colell (1513-1 514), i el xueta Daniel Sabanals o Cavanals, que era saboner, això entre 1488 i 1491. I això ens du a parlar de la Confraria de Sant Miquelet dels Conversos, nom amb el qual es coneixia l'associació religiosa que fundaren els jueus conversos de Palma la primera meitat del segle XV. Adoptà l'advocació de Sant Miquel per haver estat l'àngel del poble d'Israel. A mitjan segle XV tingué la seva seu a l'oratori de la Mare de Déu de Gràcia o de la Verge dels Desemparats, vora la ja anomenada del Socors. Els frares agustins s'hi establiren el 1544. Mirau, com en parlar d'història i art, una cosa ens porta a l'altra.