TW
0


Els experts en ceràmica comparteixen l'opinió que el litigi entre Miquel Barceló i Jeroni Murtó, pel qual aquest reclama a l'artista la coautoria d'unes 350 ceràmiques realitzades al seu taller d'Artà, és un tema de gran complexitat. Una vegada i una altra, es recorda la col·laboració que hi hagué entre Joan Miró i Josep Llorens Artigas, de la qual van néixer un bon nombre de ceràmiques firmades per ambdós. No en va, Artigues declarava: «No és una ceràmica decorada. Són, simplement, ceràmiques en les quals no se sap on comença el pintor i on acaba el ceramista».

El galerista Joan Oliver Maneu recorda que Miró es va negar a donar per acabat un tapís que li lliurava Carola Torres perquè només estava firmat per ell. «Al final, ella, per mera modèstia, va afegir al nom de Miró les seves inicials: C.T.». Segons Maneu, en el cas de Barceló i Murtó, «més que un conflicte per la coautoria, hi ha un problema de qualitat humana».

Antonio Vivas, director de Revista Ceràmica, diu que no pot entrar al fons d'un assumpte que desconeix, però opina que «en línies generals, el fet que es doni suport tècnic en la realització d'una peça no comporta l'autoria». Per aquest expert, «és molt positiu per al món de la ceràmica que artistes com Picasso, Miró o Barceló s'hagin interessat en la seva experimentació i litigis com aquest poden actuar com a factors dissuasius».

Per la seva part, l'escultor Joan Costa considera que «encara que la tècnica pugui ser auxiliar per a l'expressió d'un artista, qui en un moment donat recorre a un artesà -en majúscules- per expressar-se, la clau d'aquest assumpte està en l'acord que hi pogués haver entre ambdós». Pel ceramista Lluís Castaldo, «és un assumpte complex que obre un debat. Pot ser avui s'està valorant massa el fet creatiu, com si la creació fos la superació de totes les coses, quan el procés de realització d'una obra és també creació».