19/02/04 0:00
TW
0

JOANA NICOLAU.Palma.
El Ministeri de Foment ha atorgat una subvenció de 664.370 euros per a la rehabilitació de teulades i façanes del convent de Santa Clara. El finançament s'aprova amb càrrec a l'u per cent cultural. La notícia fou rebuda amb gran satisfacció per part de les clarisses, que esperaven de feia anys aquest ajut. Des del convent s'explicà que aquest projecte, realitzat per l'arquitecte diocesà, Sebastià Gamundí, se centra principalment en la reforma de la coberta del dormidor.

L'arquitecte Gamundí explicà que el cost de la rehabilitació és tan elevat a causa de les grans dimensions de les bigues que s'hauran d'emprar i de la fórmula constructiva a seguir. La sala principal de la qual s'ha d'arreglar la teulada fa 87 metres de llarg per vuit d'ample i les bigues, de fusta, s'han d'aguantar sobre les parets mestres; no hi ha cap columna per enmig.

Sor Catalina Mascaró explicà que «quan plou és necessari col·locar poals per evitar que el trespol s'inundi. És quasi com si dormíssim a la intempèrie. En dies de vent les teules es mouen com si hi passàs un tren per damunt... un desastre».

Des del convent s'explicà que fa vint-i-cinc anys aquestes teulades varen ser reformades, però que l'obra és féu molt malament. Sort Catalina Mascaró recordà que «l'empresa era de Madrid i els obrers foren reclutats a Mallorca entre gent aturada que no estava prou qualificada... d'aquí que haguem tingut tants de problemes». A més de la reforma del dormidor, també s'adobarà la coberta d'altres estances.

Val a dir que la setmana que ve està previst que conclogui la restauració de la part nord del claustre del convent. Aquesta obra, conjuntament amb la reforma de la teulada de l'església i de la sala capitular, són les principals restauracions duites a terme en els darrers anys en aquest convent monestir.

El Ministeri de Foment justifica la inversió per la importància històrica d'aquesta construcció, de la qual assenyala que és una mostra monumental del gòtic primitiu. En concret ressenya que és un conjunt format per tres grans ales que es distribueixen al voltant del claustre, el qual tanca al sud per una galeria adossada a un alt mur disposat de front a la mar. La primera església de les clarisses fou, sembla, un petit temple de caràcter provisional. L'edifici actual és una construcció característica d'inicis del XVII, que acusa una influència tardorenaixentista, especialment en la decoració de l'absis i una filiació al manierisme a la portada principal.