El cine jove d'Alemanya i el de Llatinoamèrica es repartiren els Óssos de la Berlinale. El festival de cinema de Berlín atorgà l'Or al film turco-alemany Gegen die Wand, de Fatih Akin, mentre que l'ós de Plata i Premi Especial del Jurat fou per a la cinta argentina El abrazo partido de Daniel Burman.
El film distingit com a millor pel·lícula, Gegen die Wand, una història d'amor entre desesperats, aconseguí aixecar-se amb la màxima distinció del festival que es va retre a les noves veus procedents de Llatinoamèrica, com ara el director argentí Daniel Burman, la pel·lícula del qual partia com una de les favorites.
Els premis als millors actors van ser també per a protagonistes del jove cine llatinoamericà, Daniel Hendler, actor principal de El abrazo partido i la colombiana Catalina Sandino-Moreno, protagonista de María, llena eres de gràcia. Aquesta va obtenir el premi conjuntament amb l'impactant Charlize Theron, de Monster, EUA.
El film sobre aquesta Maria convertida en «mula» -o correu de la droga de Colòmbia als EUA- dirigida pel debutant americà Joshua Marston, se'n va portar així mateix el premi creat en memòria del fundador del Festival, Alfred Bauer, per la seva aportació a les noves perspectives del cine.
El jurat de la Berlinale ignorà els mestres que concorrien al Festival -com Ken Loach i Theo Angelopoulos-, en benefici del coreà Kim Ki-Duk, Ós de Plata al millor director per Samaria.
Així mateix es van quedar sense premi altres favorits, com ara Patrice Leconte amb Confidences trop intimes que liderava les travesses dels crítics. En canvi, la sueca Om jag vaender mig om, de Bjroen Runge, de la qual va deixar de parlar-se quan es va projectar, se'n va dur una altra Plata per l'«extraordinari valor artístic» del film.
Aquesta cinta, representant de l'escola «dogma» escandinava, va obtenir així mateix l'«Àngel Blau» a la millor pel·lícula europea.
En representació del jurat, el director alemany Peter Rommel afirmà que enguany s'ha «premiat el cine jove i valent, que és l'esperit que mou el cine». L'Ós a Gegen die Wand, una pel·lícula que no comptava a les travesses per als premis, es va interpretar per alguns presents com un regal de «compensació» al cine domèstic, que l'any passat es va haver de conformar amb la Plata, per a l'excel·lent Good bye Lenin, aclamada després en altres festivals i certàmens internacionals. Des de 1986, amb Satmmheim de Reinhard Hauffs, el cine alemany no s'emportava el primer premi d'una Berlinale i la impaciència del país amfitrió per aconseguir semblant trofeu creixia d'any en any.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.