Mor a Berlín als 89 anys Hans Laabs, un dels fundadors del Grup Eivissa 59

Al costat d'Erwin Broner, Erwin Bechtold i Munford, va propiciar l'arribada de l'art contemporani

Hans Laabs va residir a Eivissa 30 anys, des de 1953 a 1983, la major part a sa Penya.

07/02/04 0:00

JULIO HERRANZ.Eivissa.
El passat 31 de gener va morir a Berlín als 89 anys d'edat Hans Laabs, un dels membres fundadors del Grup Eivissa 59, al costat d'Erwin Broner, Erwin Bechtold i Robert Munford. La notícia la donà a conèixer Cati Verdera, directora de la galeria Van der Voort, qui va realitzar la seva darrera exposició al seu espai de la plaça de Vila el 1999.

L'obra d'Hans Laabs transita entre l'abstracció i la figuració. Els seus treballs dels anys 50 guarden l'influx de la pintura berlinesa de principis del segle XX, amb clars accents expressionistes. Sovint, les seves pintures evoquen interiors transitats pels sentiments de l'autor, que matisen geomètricament les atmosferes, els objectes i les figures, carregant-los de la seva experiència vital, com també d'un clar i decidit sentit poètic.

Hans Laabs (Treptow, Alemanya, 1915) va realitzar tot tipus de treballs de subsistència durant la depressió econòmica del seu país, prèvia a l'ascens del nazisme. Entre els anys 1937 i 1940 pren classes de dibuix al natural amb Peter Fischer i assisteix al curs privat de pintura que Òscar Moll dóna a Berlín, al mateix temps que cursa els seus estudis a la Universitat de Belles Arts.

Una de les seves experiències més curioses va ser la que va viure com a soci i fundador del cabaret d'artistes «Die Badewanne» («La Banyera») el 1949, molt pròxim en concepte al surrealisme i a l'humor despreocupat del millor dadaisme. A 1951 Laabs s'associa al Neue Gruppe Berlin, i el 1953 inicia l'experiència artística i humana més important de la seva vida, el descobriment d'Eivissa, on arriba aquell any acompanyat del pintor Paul Wunderlich.

Va residir en una casa de sa Penya, rehabilitada per a ell pel seu col·lega de grup Erwin Broner, fins a 1983, quan decideix tornar a Berlín. La raó, com en altres casos de destacats artistes que van conèixer l'illa en l'època preturística, va ser que no va poder suportar per més temps veure com aquell somni d'harmonia entre el paisatge anava degenerant en una espècie de terra de ningú al servei del millor postor.

La frontera entre la mera abstracció i la figura mai es produeix a l'obra de Laabs amb radical escissió, sinó que són variants d'un pont que freqüenta amb naturalitat. El color i el gest són també factors d'importància a la seva pintura; colors despreocupats matisats intensos, alterats sempre per una pinzellada decisiva, nerviosa i resolta.