TW
0

L.MOYÀ/EFE.Barcelona.
Un personatge central que canvia de nom segons canvia de paisatge. Set paisatges i set maneres de cercar la pròpia identitat. Les set aromes del món ha estat la novel·la més complicada que he fet», va assegurar Albert Bosch instants després de guanyar el XXIV Premi Ramon Llull. Una complicació que té dos nexos que l'unifiquen tot: «Félix Dufoy i el cafè».

«A cada país, un narrador explica la història de Dufoy intentant reproduir el ritme i la poètica del lloc». Iemen, Abisínia, Londres, Brasil o Istanbul són alguns dels llocs que Dufoy visita a la recerca del millor cafè. «No es tracta d'una novel·la multicultural, és un retrat de personalitats i singularitats humanes». Tot per «reivindicar la pròpia identitat» i, tot, «combinant una literatura ambiciosa de fàcil comunicació», explicà l'escriptor, i tornà a incidir en el fet que es tracta, «sobretot, un cant a la identitat i a la pluralitat que neix de la singularitat».

Bosch, que passa temporades a l'Illa ja que la seva mare és mallorquina, es manifestà en contra del mestisatge» que qualificà d'«enorme crim històric», abans de continuar dient que al mestisatge «impera la llei del més fort, que destrueix la cultura més feble, perquè de la hibridesa sorgeix l'homogeneïtzació», conclogué. En aquest sentit, l'escriptor català s'autoproclamà «un aborigen universal».