Miquel Ferrà i Martorell03/02/04 0:00
TW
0

Poques setmanes abans de la seva mort, l'escriptor britànic Laurence Sterne (Clonmel, County Tipperary, 1713-Londres, 1768) publicava el seu Viatge sentimenta, un llibre ben curiós que ens mostra quelcom del turisme en el segle XVIII. El títol original és A Sentimental Journey through France and Italy, obra que recull tots els records de les seves anades pel continent. Havent aconseguit triumfar en la literatura, esdevingut un dels homes més populars dins el món artístic anglès i l'alta societat de Londres, és nomenat prevere de Coxwold. Però la seva salut falla ben sovint i més ara, quan totes les altres coses li van bé. En realitat, la salut de Laurence ha estat sempre feble. El seu temperament sentimental, proper a la confidència, no l'ajudarà en aquest sentit.

La inquietud que el domina, el gust per la vida del món exterior i la manca de repòs el fan un tuberculós incurable. El metge li aconsella un canvi d'aires i ell projecta un viatge a França, a París, la seu de la moda literària, amb els seus romanços amorosos i els seus clergues filòsofs. A París, empitjora. Les temptacions no el deixen recobrar-se. Cerca un clima encara més mediterrani. Li parlen d'Espanya, de les Balears, d'Itàlia. Es decideix per Itàlia, però tampoc allà podrà guarir...

Observem, però, la seva estada a París i a una França que començava ja a esser coneguda per alguns dels nostres més ardits emigrants sollerics:

«Gran ciutat és París per aquell que té una gran quantitat d'equipatge, mitja dotzena de criats i dos cuiners. Gran indret és París. Aquest pot anar d'aquí a allà al seu antull, i instal·lar-se on millor li plau. Però el pobre diable que compta amb escassa cavalleria, i la infanteria del qual es redueix a un sol home, el millor que pot fer és abandonar el camp de batalla i tancar-se a la cambra, on tal volta podrar pensar en quelcom de millor fortuna. I dic tancar-se en la seva habitació, perquè no pot presentar-se al davant dels altres amb un feble: Me voici, mes enfants!, per tota explicació. Quan em vaig trobar tot sol a la meva cambra de l'hotel, em vaig sentir menys grat del que em figurava. Apropant-me a la finestra i sense adornar-me que la meva negra casaca era tota plena de polseguera, em va semblar veure a través dels vidres una amuntegada multitud, groga, blava, verda, que s'apressava rere el plaer: els vells amb les llances trencades i els elms que havien perdut la visera; els joves, amb lluentes armadures daurades, armats amb els rics plomatges que dóna l'Orient, tots acudien al torneig com els cavallers d'antany, atrets per l'ambició de l'amor i de la fama. Ah! Pobre Yorick! Què has vingut a fer aquí? Al primer embat, aquesta nuvolada de renous i de colors et deixarà reduït a la categoria d'un àtom. Val més que te'n vagis per un d'aquests carrerons tortuosos i sense sortida, d'aquests que no deixen passar carruatges, on mai no ha ressonat cap roda ni resplendit cap fanal; allà et podràs divertir en saborosa xerrada amb alguna tendra al·lota o dona de barber o altres damisel·les per l'estil».