Per la seva banda, el president de la Fundació Es Baluard, Pere A. Serra, agraí la col·laboració institucional per «haver contribuït a realitzar aquest somni» i va tenir paraules de record per a l'exbatle, Joan Fageda, i l'eurodiputat, Joan Ripoll, com a promotors del projecte.
En aquest punt, Jaume Matas va prendre la paraula per revelar com «sovint he pensat amb enveja, perquè en d'altres indrets eren capaços de dur endavant projectes emblemàtics i veia amb decepció com per les raons que fossin a les Illes molts d'aquests projectes just s'han quedat sobre el paper».
Malgrat el programa de l'acte es coneix des de fa alguns dies, l'expectació a la sala d'actes del Museu, presidida per un gran tapís de Joan Miró, era màxima. Va ser Teresa Pérez-Jofre, la directora del centre, qui prengué la paraula per destacar que «aquest és un moment de gran importància, ja que a la fi podem presentar al públic el projecte que es va gestar el 1997».
Pérez-Jofre passava així a referir breument el programa expositiu i els actes programats per activar un espai que «vol arribar al major nombre de ciutadans i apropar-los a l'art», mitjançant les instal·lacions de l'edifici projectat per l'equip d'arquitectes ahir representat per Luis García-Ruiz i Vicenç Tomàs Esteva.
Dins del capítol d'agraïments, Serra lloà la tasca dels arquitectes i, sobretot, destacà l'«entusiasme i el saber fer de la directora» Teresa Pérez-Jofre, abans de mostrar el seu convenciment que els fons actuals del Museu -337 obres exposades, 35 obres escultòriques i 154 obres emmagatzemades-, «aniran incrementant-se amb el temps».
Catalina Cirer recordà que el mèrit d'aquesta fita correspon a l'equip de Govern municipal que la va precedir. La batlessa afirmà convençuda que l'obertura del Museu suposa «no només la recuperació d'un espai fins ara innacessible i inhòspit», sinó que l'adhesió del centre a la resta d'espais existents «enriqueix el valor cultural i la projecció turística de la Ciutat». Per aquest motiu, Cirer afirmà que «és un dia de satisfacció per a tots», i reprenent la idea de Pere A. Serra afegí que «desig que sigui un somni de museu».
També satisfeta es mostrava Maria Antònia Munar per veure acomplit un projecte de Museu que «era una necessitat de molt de temps enrere», essent Palma «la ciutat de la llum i dels artistes». Malgrat l'espera, «hem tingut sort perquè d'una altra manera no sé si haguéssim pogut comptar amb un espai emblemàtic com el Baluard», un projecte que «entra dins de la filosofia de qualitat de vida i qualitat de turisme com s'ha pogut constatar en casos més inhòspits com Bilbao i el Guggenheim».
Munar acabà per destacar el fons amb el qual comença la seva singladura Es Baluard, amb una col·lecció que no només revisa les creacions de Mallorca de més de 100 anys enrere, sinó que també «interrelaciona les creacions dels nostres artistes amb els d'àmbit internacional». De fet, «crec que aquest és un bon moment per obrir el museu i donar a conèixer-lo als mallorquins. Estic segura que quan el coneguin, el faran seu perquè, per estimar les coses primer s'han de conèixer».
El president de la Comunitat justificava així la seva particular satisfacció i qualificava de «fet històric» la realització del Museu. Matas agraí a les persones que han fet possible que aquest projecte anàs endavant i, especialment, «a l'esforç i l'altruisme de la família Serra». Segons el cap de l'Executiu balear, «les institucions hem fet el que havíem de fer, possiblement millorable», declarà honest, però «el que queda és un magnífic museu que passarà a la història i que quan més es conegui més s'estimarà. Serà l'orgull i un atractiu més de Ciutat».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.