És curiós que Sant Jeroni i Santa Paula, que havien de crear una antiquíssima i emblemàtica congregació religiosa, nasquessin el mateix any, el 347. Morí ell el 419 i ella, quinze anys abans. La històrica fundació es relaciona directament amb Terra Santa. Diu una breu nota biogràfica que Sant Jeroni, «doctor màxim en l'Exposició de les Sagrades Escriptures, volgué fugir de les temptacions de Roma, on havia nascut». El mateix va fer Santa Paula, que era una coneguda patrícia romana. Es trobaren a Betlem el 386 i allà fundaren dues comunitats, de monjos i de monges, basades en l'experiència monacal. Per això, els dos grups iniciadors feren una detinguda visita als anacoretes del desert de Nítria, i aprengueren la regla de Sant Pacomi, que Jeroni traduí del grec al llatí.
Aquella vida monàstica exemplar fou interrompuda a les antigues terres de Judea a causa de les invasions musulmanes, en el segle VII, però ressorgí a Occident ja ben entrat el segle XIV. Tanmateix no arribaren les monges jerònimes a Mallorca fins al segle XV i així, dins el call de la Calatrava, el 28 d'Agost de 1485, fundaven el monestir de Santa Elisabet, titular de l'exconvent de terceroles franciscanes on es féu la nova fundació, que iniciaren dues monges del monestir agustinià del puig de Pollença i una seglar de Ciutat, professant la regla de Sant Agustí. És digne, quan ens trobam en aquell punt, d'una certa admiració la portada absidal i el detall de les pilastres que dóna entrada al temple de la placeta que porta el nom del sant. Sobre la pedra, un escut flanquejat per una parella de lleons; l'arcaica escultura de Sant Jeroni amb pobre vestimenta, llargues barbes i una roca, tot fent d'atril als llibres que redactà; un paisatge desèrtic de fons; unes arquivoltes i pilastres que semblen inspirar-se en la decoració mudèjar, tot barrejant natura i geometria, i unes garnaldes, típiques del primer barroc, de fruites i palmes. Més avall, un altre portal barroquitzant, és l'entrada al convent de clausura. Comprovam per altra banda que els lleons de la font central de la placeta són un altre homenatge de simbologia al sant, que té, com ja hem vist, aquesta brava fera per divisa. El lleó ja havia estat, però, tractat de manera exemplifical per Ramon Llull, en el seu Llibre de les Bèsties, altament pedagògic. Potser també ens cridarà l'atenció, sobre els murs del convent, una façana d'habitatge medieval que hi resta per a sempre segellat, amb els seus finestrons i la seva porta arquejada. Però tornem al recinte de trespol empedrat de la placeta i contemplem també altres mostres arquitectòniques que ens parlen de diferents moments del passat, com és el Col·legi de la Sapiència. Aquest edifici fou inaugurat el 1635 per donar compliment a l'obra que el Doctor Bartomeu Llull havia instituït per a dotze escolars aspirants al sacerdoci. A la plaça de Sant Jeroni hi tingueren les seves cases, entre d'altres habitadors del Call, els jueus Jusef Sechta, Alafta Cohen, Jusef Bolaix de Sineu i la seva esposa Maria (1375), i Mossé Mair.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.