L'art contemporani a les Balears a la segona meitat del segle XX (III)

Les obres d'Echeverría, Carbonero i Nadal enriqueixen el panorama

PAQUITA GIMENEZPalma26/01/04 0:00

Les dècades dels 80 i dels 90 varen ser especialment productives dins l'àmbit de la creació plàstica mallorquina, gràcies a la maduresa assolida pels artistes que havien nascut als 50. A les produccions esmentades en dies anteriors s'havia d'afegir encara les obres de Patxi Echevarría, Maria Carbonero i Guillem Nadal. En el cas de Patxi Echeverría (Palma, 1955) la seva trajectòria està determinada per la seva estada a París el 1979, encara que no és fins mitjans dels anys 80 quan s'inicia amb l'experimentació de nous materials i es decanta definitivament per l'abstracció. L'autor es troba representat al Museu de Es Baluard amb l'obra Ocre (1986). El quadre, que mostra els flirteigs de l'artista amb la figura, està realitzat a partir de pigments i oli damunt tela i representa un rostre humà que conté la força expressiva damunt la qual treballarà amb posterioritat.

Excepcionalment, \132 Maria Carbonero Barceló (Palma, 1956) irromp com l'única representant femenina en aquest moment de l'escena artística mallorquina. Després de completar la seva formació, la pintura de Carbonero evolucionà cap a una producció on s'endevina el seu interès per l'abstracció americana i pels colors primaris. La mallorquina experimenta també amb diverses tendències fins que produeix la seva sèrie de quadres més reconeguda. Es tracta de la sèrie de pintures que creà després de tornar d'Àfrica, molt més lúdica i colorista que en anteriors etapes. La producció de Carbonero està representada en el museu per dos olis damunt tela de 1984 i 1989 procedents de la Col·lecció d'Art Serra.

Nascut a Sant Llorenç des Cardassar el 1957, Guillem Nadal es decantà molt prest per unes obres molt enèrgiques que l'emparenten amb els corrents coetanis com les trasavantguardes i els nous salvatges pel seu discurs neoexpressionista. Amb el temps els seus quadres esdevendrien escenaris de vastes extensions desèrtiques, als que més tard incorpora esgrafiats i, gradualment, elements naturals. Mogador II (1999), el quadre que l'Ajuntament ha cedit al museu d'Es Baluard, testimonia l'obra del mallorquí.