NURIA ABAD.Palma.
Es Baluard de Sant Pere i la ribera del mol és el llibre, realitzat pels historiadors Aina Pascual i Jaume Llabrés, que s'edita amb motiu de la inauguració d'Es Baluard. És un treball rigorós, amb fotografies de Donald G. Murray, necessari per entendre l'evolució d'aquest element integrant del sistema defensiu de la ciutat de Palma, des de l'Edat Mitjana, i amb un èmfasi especial en la construcció renaixentista.
Els autors expliquen que «la investigació ha estat un vertader repte, ja que s'intenta esbrinar el màxim sobre la història d'aquest bastió». En aquest sentit, han manejat molta de bibliografia. «Com que resultava bastant incompleta» accediren a l'Arxiu del Regne, sobretot en relació amb les etapes de la construcció», comentà Pascual. Així, la historiadora afirma que han realitzat «una profunda investigació per establir una cronologia molt precisa de tots els components d'aquest element: les garites, l'extingida casamata...». Així va ser com descobriren que «el procés es va veure condicionat pels avatars polítics i militars, i per les despeses de la Corona. Per això es torbaren dos segles a fer-lo».
Llabrés afegí que aquest volum «no és només la història d'aquest segment de la murada, que servia per defensar el port, sinó també del seu entorn, inclòs el barri de la Santa Creu, la façana marítim i el raval de Santa Catalina». Sobre la desaparició d'una gran part del bastió de Sant Pere, Pascual recalcà que «la història d'aquesta fortificació és bastant dramàtica». La demolició de la porta de Santa Catalina va ser «una gran pèrdua».
Llabrés remarcà com a singularitat el fet que «aquest bastió en realitat és doble, té dos cossos. Antigament es diferenciaven com el baluard de dalt i el baluard de baix. La murada que venia de ponent pujava per un promontori i enllaçava aquí amb la de la mar i creava, així, dues superfícies».
Ambdós historiadors subratllaren que aquest espai ha tingut diverses nomenclatures: bastió de Santa Catalina, bastió de la Santa Creu i baluard de Sant Pere. «Els tres noms han estat importants, però el darrer és el que ha aconseguit arrelar amb més força en la col·lectivitat dels habitants».
Fent història, recordà que «el 1963 es va intentar esfondrar el baluard. Els militars l'havien venut a un particular i aquest hi volia aixecar un edifici d'habitatges. Llavors s'inicià un llarg procés en el qual l'Ajuntament va realitzar els tràmits per recuperar-ne la possessió i va ser llavors que sofrí un gran deteriorament».
Sobre la ubicació en aquesta zona del Museu, Pascual digué que «sembla interessant que s'hagi obert aquest entorn privilegiat com a espai públic, cultural i lúdic». Reconegué que «Luis García-Ruiz és un arquitecte de reconegut prestigi, amb molta experiència en edificis moderns i restauracions. Era d'esperar que quedàs tan bé».
Per la seva banda, Llabrés afegí que «el més destacable és la seva projecció funcional i integrada. S'ha adaptat molt bé a les normatives i al que queda de l'antic baluard». Així mateix, donaren gran importància a la recuperació de l'aljub, que «servia per donar aigua als vaixells del port, ja fos perquè estaven en quarantena o perquè s'haguessin de reparar. Fou durant el segle XVIII que es començà a emprar com a proveïdor d'aigua per al poble». Recalcaren que «la peça té gran importància perquè, com a arquitectura popular, és molt bona».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.