Instal·lada en la tradició paisatgística que havien importat els postimpressionistes com Rusiñol a principis del XX, la plàstica mallorquina va romandre fins a la dècada dels 50 impassible davant els canvis que s'experimentaven a Europa i als Estats Units. Ens referim a l'expressionisme abstracte i l'art pop americà i, més a prop, a l'informalisme, la producció d'Antoni Tàpies al grup Dau al Set de Catalunya, i al treball d'altres figures independents.
Tal vegada per aquest motiu és molt més lloable la tasca dels artistes mallorquins que, desafiant la tradició, introduïren un canvi dràstic al seu llenguatge i determinaren el futur de la pintura dels anys 80 i la dècada dels 90.
Sempre destacant la irrupció fulgurant de Miquel Barceló, la realitat plàstica que visqué Mallorca fou molt més àmplia, tant que es fa necessària una sèrie de capítols per introduir el lector dins la producció de cada un dels que es troben representats al fons d'Es Baluard. En aquesta generació «d'artistes prodigiosos», com els anomena el galerista Joan Oliver Maneu, es tracten avui les obres de Ramon Canet, Joan Bennàssar i Horacio Sapere.
Ramon Canet (Palma 1950) prengué contacte amb els nous llenguatges durant els anys en què va estudiar a Barcelona. Això fa que als anys 70 abandoni el paisatgisme que havia conreat els primers temps per introduirse de ple al món de l'abstracció. Canet desenvolupa aquest nou llenguatge, que ja no abandonarà, de composicions geomètriques, líriques i gestuals creades després d'un procés de reflexió intens. Entre les peces que representen l'artista, a Es Baluard destaca un collage damunt tela sense títol de 1995 i una obra vinílica damunt tela de 1988, també sense títol.
Nascut el mateix any 1950, però a Pollença, Joan Bennàssar completà, no sense dificultats, els seus estudis d'art a Barcelona. Els contactes que va establir a la Ciutat Comtal li varen permetre d'explorar els llenguatges más significatius del seu temps, passant en reiterades ocasions de l'abstracció a la figuració, cultivant diferents tècniques. Per testimoniar l'obra de Bennàssar, Es Baluard compta, entre d'altres peces, amb Natura morta amb ampolles (1983-84), concebuda a partir de tècnica mixta i collage damunt tela i Plat cor i núvol negre (1985), tècnica mixta damunt tela.
D'origen argentí, Horacio Sapere (Buenos Aires 1951) també s'inclou dins d'aquest grup d'artistes representatius de la plàstica mallorquina. Arribà a l'Illa el 1974. Sapere és present a Es Baluard amb el llenç Mig Planeta (1988) i l'escultura Poema (1996). La seva obra també es mou entre figuració i abstració. Per aquesta darrera vessant es decanta als 80, constatant una vocació tridimensional a partir de la incorporació de miralls, cartons i elements matèrics. Pel que fa a la figuració, les seves pintures connecten amb el neoexpressionisme.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.