De l'esquematització de la realitat cap a l'expressionisme abstracte

El pas de l'esquematisme al pla de l'abstracció més rigorosa es troba representada al Museu d'Es Baluard a les obres de tota una sèrie d'artistes com Mompó, Bores, Wols i Sam Francis. Tal vegada, el cas de Manuel Hernández Mompó (1927-1992) és un dels exemples més clars de fins on va arribar l'abstracció lírica a l'Estat.

Tres obres de l'artista valencià testimonien el seu treball dins d'aquesta tendència, que fa evolucionar la seva pintura des del figurativisme líric i intimista, cap a la pura abstracció. Children's Party, un oli damunt tela que concebeix el 1959 i un oli damunt tela Sense títo del 1980, ambdós procedents de la Col·lecció d'Art Serra, permeten veure aquesta esquematització progressiva, així el característic gust del pintor pels colors clars i transparents. La producció de Mompó es veu ampliada amb l'obra de la foneria Magisa, Florero (1984), dipostitada temporalment al museu.

Encara que les seves obres no assoliren una esquematització de la realitat tan rigorosa com la de Mompó, el lirisme que emana de l'obra del madrileny Francisco López Bores és indiscutible. Si bé l'artista no abandonà mai la figuració, el fet que a vegades només sigui insinuada fa que els seus quadres puguin confondre's amb l'abstracció. Juegos de playa, un guaix damunt paper de l'any 1956, representa una imatge bucòlica de platja. Les figures encara es poden identificar però han estat reunides a la mínima expressió.

Wols, com es feia anomenar Wolfgang Schulze, és l'autor d'una aquarel·la damunt paper del 1940, que testimonia el perquè l'artista contribuí a fundar el nou art informal. El pintor alemany assolí la fama gràcies a pintures de petit format, però plenes de misteri i de poesia. Aquestes qualitats es troben reflectides en l'obra que exhibeix Es Baluard.

Per últim, l'artista americà Sam Francis (Califòrnia 1943-EUA 1994), una vegada instal·lat a París, no va tardar a rebre la influència de Matisse. Francis adapta la lliçó del mestre impressionista a la seva producció, que esdevingué a una abstracció cromàtica. Francis concep el color com a llum i font d'energia, que distribueix a una nova concepció de l'espai. Un monotip acrílic damunt paper i tela del 1981, exposat al museu d'Es Baluard serveix per testimoniar el bot que representa l'obra de l'americà, que connecta amb l'expressionisme abstracte americà.