«Puente del mar» d'Enrique Broglia, realitzada per l'artista durant l'any 2003.

TW
0

NURIA ABAD. Palma.
Guillermo Ponce, propietari de la foneria Magisa, que du més de cinquanta-quatre anys dedicats al món de l'art, es va traslladar ahir a Palma per supervisar la perfecta recepció d'algunes de les escultures desenvolupades al seu espai que passaran a formar part temporalment de la col·lecció del Museu Es Baluard.

Ponce va declarar que tenia moltíssimes de ganes de veure ja ubicada, a la terrassa frontal del museu, la monumental escultura que el valencià Santiago Calatrava ha donat a Es Baluard i que actualment està ultimant-se a la seva fosa. Es tracta d'una base de més de 15 tones de pes repleta d'aigua, dos cons de quatre metres i mig d'alt, sobre els quals s'instal·laran cinc cubs de coure d'un metre vuitanta per metre vuitanta, de 2.700 quilos de pes cada un. El conjunt tindrà més de 16 metres d'alçada i pesarà prop de 30 tones.

Concretament són vuit les obres, totes elles d'importants autors dels segles XX i XXI: Puente del mar (2003), d'Enrique Broglia, realitzat en bronze patinat; Cabeza (2003), de Rafael Canogar, en acer corten; Sense títo (2002), d'Amadeo Gabino, en acer corten; Florero (1984), de Manuel Hernández Mompó, en acer inoxidable pintat; Caballito (1999), de Juan Muñoz, en bronze patinat; La dama (1998), de Bernardí Roig, en bronze, ferro i seda; Almagra (1987), de Gerardo Rueda, en acer patinat; i Tríptic, de José Luis Sánchez, en acer corten.

Ponce va explicar que aquestes peces tenen en comú diverses característiques, pertanyen a persones madures artísticament, són representatives de cada un dels seus creadors, tenen un gran valor intrínsec i són de gran format. El fonedor va parlar sobre el museu Es Baluard i va destacar sobretot la seva arquitectura. «Els mallorquins heu d'estar orgullosos del vostre museu, no n'hi ha cap altre que tengui un context tan espectacular».

En el decurs de la seva visita, va donar personalment l'enhorabona al seu autor, Luis García-Ruiz. «És impressionant la conjunció realitzada entre el formigó i la pedra, aspecte que s'ha cuidat al detall. D'aquesta manera, allò contemporani s'ha integrat a la perfecció amb l'antic».

Guillermo Ponce va comparar el Museu d'Art Contemporani de Palma, Es Baluard, amb el Museu de Conca «per la seva exquisidesa» i va recordar com «altres espais artístics, com el Guggenheim de Bilbao, han aconseguit atreure turisme de qualitat a les ciutats en les quals es troben. Aquest, sense cap dubte, serà el cas d'Es Baluard. La difusió que se li pot donar a nivell mundial és increïble».

També va voler remarcar «el respecte que s'ha tingut amb el lloc, tornant a donar vida a espais com l'aljub». En aquest sentit, va afirmar que «el marc és tan bonic i els artistes que reuneix són tan reconeguts que el seu futur està assegurat». Va sentenciar, mig en broma, mig seriosament, que «el Baluard rebrà tantíssim de públic que haurà d'acabar donant hora de visita» i va afegir que «aquest projecte cultural durà moltíssimes riqueses a la ciutat, a més d'atorgar-li un gran patrimoni artístic».

«Aquesta obra passarà a ser un element significatiu al passeig Marítim de Palma», va puntualitzar. Així mateix, va comentar que s'havia sentit gratament impressionat de ««la magnífica col·locació deTríptic de José Luis Sánchez, que destaca d'una manera espectacular sobre el fons de pedra del museu».