Emili Bayó: «Hi havia una generació que es va formar amb els llibres»

Emili Bayó era ahir una persona feliç. «He agafat un avió fa una bona estona i encara estic volant» va dir en el moment de recollir l'estatueta que l'acredita com el vencedor de l'edició d'enguany del premi Llorenç Villalonga de novel·la. Nascut a Lleida el 1960, aquest professor de literatura es féu amb el guardó amb L'edat de les paraules.

-Per a mi ha estat una alegria immensa i la veritat és que els doblers amb què està dotat em seran molt útils. Però sobretot ha estat un cop d'ànim molt important, perquè per mala sort la creació literària en català és molt soferta i, de tant en tant, està molt bé que t'entri una injecció econòmica i d'ànim de tant nivell com serà aquesta història. -M'agradaria molt no ser l'últim. Jo tenc esperances que la ciutat reconsiderarà aquesta posició. Hem de pensar que hi ha molts de premis literaris en castellà i de tots els nivells, però pocs només en català. Dins d'aquests, els premis Ciutat de Palma són un dels més importants i si fructifica la idea dels actuals governants de la ciutat això podria canviar. Aquests premis són molt importants i m'agradaria que l'any que ve els continuïn fent. -És més per a un públic adult, però els joves també podran gaudir d'aquest fet. És una novel·la amb moltes de referències, especialment als clàssics de la literatura juvenil. De fet, compta amb una particularitat sobre la resta de les novel·les, que és que inclou moltes de notes a peu de plana. -Sí, són notes a peu de plana, però simplement per contextualitzar la meva obra, no volen ser pedants ni cultes, sinó simplement orientar el lector. -Jo crec que és possible que la gent s'interessi per llegir aquestes referències. Seria meravellós revisitar els clàssics.