Fam i rondalles (1748)

Miquel Ferrà i Martorell20/01/04 0:00

Mallorca, país de rondalles i on les rondalles foren també la lúdica contramoneda pagesa de la fam que turmentà aquest poble nostre durant bona part del segle XVIII, quan les crisis econòmiques de 1711, 1712, 1716, 1725, 1744 i 1748, quan els cronistes d'aquestes dates, deien que «el blat va arribar a anar tan car que pagaven vint-i-cinc sous per barcella, dic una lliura cinc sous, i ditxós qui en podia trobar; i arribà a tal punt la fam que no se donava per casa sinó dos doblers de pa, encara que fos molta la família, i se donà llicència de menjar carn en la corema, i moltes persones, a causa de no tenir diners per comprar carn, menjaren herbes, que em digueren algunes persones que més de quinze dies havien viscut d'herbes bullides i la gent pobra o de feina estava tan magra, que no podia treballar a causa del poc aliment».

Continuà la fam en els punts més àlgids, els anys 1764, 1773, 1777, 1778, 1779, 1780 i 1799. En resum, anyades de misèria i gent que moria amuntegada. I no oblidem que el segle XVIII és la època clau i màgica de la majoria de les rondalles, quan la literatura oral popular ha de perviure la nostra llengua. No és, doncs, estrany que la rondallà acollís dins la seva màgia qualsevol segell gastronòmic, el referent continuat de la cuina senyorívola i pagesa, potser per omplir la imaginació amb tot allò que no podia tenir accés a la panxa. Trist és haver de paladejar còmiques sentències i graciosos acudits en lloc de carn, peix, ous, cereals, verdures i llegums.