Pere I el Cerimoniós (1319-1387), rei d'Aragó, que lluità amb els reis de Castella i de Portugal contra els moros, guanyant amb ells la victòria del riu Salado i que s'alià amb Enric II contra Pere el Crue de Castella, reconquerí per a la seva Corona el Rosselló, part de Sardenya i Mallorca, que tenia rei propi. Acceptà el 1380 la sobirania d'Atenes, es casà cinc vegades i tingué onze fills. Sembla que es preocupà de les economies artesanes en els seus territoris i, així, les fomentà arreu.
Fou, per tant, el rei Pere eCerimoniós que autoritzava el 1347 el muntatge a Ciutat de Mallorca d'un forn de vidre a càrrec de Guillem Barceló, mestre de vidriers barceloní. «In civitate majoricarum non sit fornus aliquis constructus ad vitrum faciendum». Però els «honorables jurats» s'hi oposaren, no sabem per quines raons. També ignoram com acabaria aquell plet. Tanmateix el 1375, el mestre de vidriers, Francesc Sacoma, tenia en marxa el seu obrador i el 1392 Nicolau Coloma, habitant de la placeta del Pes de la Palla, treballava també de valent tots aquells productes altament necessaris i que figuren detallats en els documents, com brocalls, ampolles, tasses, gots, barrals, copes, llànties, setrills, salers i castanyes. No coneixem tampoc els llinatges de dos artesans vidriers més que gaudien d'una certa fama en aquells moments, els mestres Joan i Guillem, datats el 1417 i que feren feines dins i fora de Mallorca. Un altre vidrier, més que artesà, artista, fou Antoni Sala, el 1420, autor de vidrieres per a la Seu catedralícia. Tanmateix el cim de tota aquesta producció es dóna en el segle XVI i en aquest carrer ciutadà anomenat dels Vidriers o de la Vidrieria, encara que, curiosament, aquests artesans no arribaren a formar mai cap gremi propi. Entre les obres més significades de la nostra vidrieria no hi pot mancar l'esment de la rosassa o finestral rodó, gegantí, el més gran d'estil gòtic d'època que hi ha en el món i que representa l'Estel de Daviu o Segell de Salomó, símbol d'Israel per excel·lència. I no menys interessant és la rosassa de la façana d'aquell mateix temple, obra de Joan Jordà i que el 1599, l'any que es va fer, costava nou mil reals castellans, una autèntica fortuna.
El vidre mallorquí arribaria a la seva perfecció gràcies a la presència d'un ciutadà de Venècia, Domenico Barrouier, que es va oferir per ensenyar als vidriers illencs el famós art de l'illa de Murano. «Domingo Berrouier, noble de la ciutat de Murano del Senyoriu de Venècia, es presenta a vostres magnificències -deia als jurats- i exposa igualment per lo enginy i indústria que ha exposada, en lo present Regne de Mallorca, de Venècia, lo modo i l'art de fer tasses, bevedores e tota espècie de vidre...»
El barroc del XVIII, tan característic de Mallorca, donarà peces de gran qualitat, de vidre ros i vidre comú, com càntirs, gerros, piques d'aigua beneïda, garroves, gresols de mariners, almorratxes, canadells, canalobres, porrons, ampolles per a perfum, joiers i figuretes d'ornament domèstic. Entre els xuetes artesans del vidre es troben els Sala, de malnom Pota, com els Pere Sala de dues generacions, Joan Proensal (Provençal) Sala i les dones Blanca i Graciosa, documentats en els processos inquisitorials de 1493, 1495 i 1514. Es dedicaren també els Sala xuetes a altres oficis, com sabaters i corredors d'orella.
No hem d'oblidar tampoc que abans de 1347, els vidres existents a Mallorca eren importats, principalment, dels mercats musulmans i tots ells a l'estil de Damasc, Beirut i Alexandria.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.