El 1985 treballà per a Villaronga en el seu primer llargmetratge Tras el crista, una història sobre la pederàstia i la corrupció de la innocència: «Va irrompre en la meva vida d'una manera misteriosa i encantadora. En ell ja vaig poder veure la capacitat per tractar el costat més fosc amb una extraordinària bellesa». Són temes que no espanten Marisa Paredes: «Jo no som actriu per caure-li bé a la gent, sinó per endinsar-me en l'ésser humà. Per descobrir emocions i compartir-les». L'actriu entén que en cada persona hi ha una part fosca que al món «normal» troba el seu millor contrast: «Em fascina el típic comentari que es fa d'un assassí quan els seus coneguts el descriuen com un ésser normal. Em fascina entrar en aquest aspecte en gents quotidianes».
Marisa Paredes reconegué que Villaronga no és un director popular «però és que ha de ser així. Han d'existir artistes capaços de transgredir, d'estar fora de la norma». Quant al seu pas per l'Acadèmia del Cine, reconeix que va ser una experiència ingrata: «Gairebé tres anys molt intensos volent estar a tot arreu i representant tots. Impossible. Sempre hi ha qui queda fora». La seva aportació a la presidència de l'acadèmia va ser «com en tot, coratge».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.