Juli Ramis: L'esperit de les avantguardes

El contacte de l'artista amb París marcà l'evolució d'una producció que experimentà canvis notables

TW
0


Al pròleg del llibre de Bruno Martínez que Catalina Cantarellas dedica a l'artista de Sóller Juli Ramis (1909-1990), la catedràtica d'Història de l'Art el defineix com a pintor d'«un extraordinari domini tècnic» i «àmplia capacitat per sintetitzar i transformar les més diverses expresions artístiques». Per aquest motiu, la figura de Ramis no es pot inscriure en una tendència concreta i mereix un capítol a part per explicar una producció nombrosa en la qual es reconeixen tendències que van des del paisatgisme figuratiu fins a l'abstracció, passant per l'informalisme matèric, el surrealisme o el cubisme.

El contacte amb París fou decisiu per estimular la producció de Juli Ramis, especialment des del 1931. A la capital francesa, i per mediació de Picasso, el mallorquí entra en contacte amb el nucli espanyol de l'escola de París i tracta de fusionar el llenguatge d'aquesta darrera amb l'après dels artistes catalans que varen introduir a Mallorca els nous corrents.

D'aquesta època és l'oli damunt tela Nu (1935), en el qual es reconeix la influència directa de Matisse. Tant és així que, en examinar-la, un marxant mallorquí la va confondre amb un autèntic. També influenciat pel mestre francès, Ramis pintà el 1936 l'oli damunt taula Flautistes, obra d'extraordinaris colors i temàtica que rememora els anys 20 i 30. L'obra de Ramis torna als seus orígens mallorquins coincidint amb la guerra, una temàtica que reprendrà als 70. No obstant això, entre el 1936 i el 39, Juli Ramis estableix contacte amb Wols que li dóna a conèixer l'obra de Klee. Precisament del pare de l'informalisme, Ramis prendrà la capacitat d'expressar el seu món intersubjectiu que fusiona amb determinats signes màgics i primitius descoberts a Tànger. Aquesta síntesi i la seva intuïció natural el porten al surrealisme, amb reminiscències mironianes.

Juli Ramis també experimentà amb el cubisme fins arribar a l'abstracció, corrent dins el qual s'instal·la definitivament la seva producció el 1952. De retorn a París, on comparteix estudi amb Wilfredo Lam, i en el marc de la segona escola de París, Juli Ramis comprendrà les possibilitats del llenguatge artístic abstracte. Aquest l'advocaria finalment a l'informalisme matèric, època de la qual formen part altres peces que pertanyen al fons pictòric del Baluard, com Abstracción matérica XIII (1960) i Abstracció cubista (1960), entre d'altres.