El rostre de Josep Maria Morreres, barceloní nascut l'any 1952, exhuma timidesa i felicitat a parts iguals. La primera li és innata «jo som tímid i no ho puc remeiar» i la felicitat li ha vengut donada per l'obtenció d'un nou guardó en la seva carrera literària, l'Alexandre Ballester de narrativa, que es va concedir dimecres passat a sa Pobla en el marc de les festes de Sant Antoni.
-És una obra que comparteix el discurs amb la tècnica assagística i que vol ser una exègesis dels primers capítols del Genèsis, però també comparteix moltes de coses amb els texts de ficció, d'entrada és un fals estudi sobre la Bíblia i d'estudi només en té la forma. L'obra és com una paròdia i a partir dels texts bíblics hi ha reflexions més o més agafades pels pèls sobre la vida, la creació, l'home i la dona.
-Per a mi ha estat una gran sorpresa. El divendres em van comunicar el veredicte del jurat i el dimecres vaig rebre el premi en l'acte oficial de mans de Lleonard Muntaner, Alexandre Ballester i el batle de sa Pobla i per a mi que som tímid és molt curiós rebre tants d'elogis per part dels membres del jurat.
-Jo sempre he anat treballant una mica per impulsos. M'agrada molt treballar per impulsos i treballar amb els texts metaliteraris. Paral·lelament als cursos de doctorat que estava fent vaig entrar en contacte amb aquests texts de la Bíblia, amb els primers capítols i a partir d'aquí va néixer tot. M'he documentat molt amb tradicions jueves i a partir d'aquí he fet una disgressió, un exercici d'anar-se'n per les branques i veure on arribam.
-Què és «La gran improvisació», l'obra amb la qual heu guanyat el premi Alexandre Ballester?-Quan vàreu escriure el vostre llibre?
-Està escrit fa uns cinc anys en la seva primera versió, però hi he estat treballant durant més temps de manera discontínua. La idea de presentar-lo a aquest premi va néixer del fet que aquesta és una obra molt peculiar, no és una novel·la. Aleshores vaig veure que el premi era només de narració i per això vaig presentar-me, perquè no hi havia especificacions. Vaig pensar que es podria provar, tot i que no coneixia el premi i al final he tengut sort i he guanyat.
-El jurat del premi es va mostrar molt entusiasta amb el vostre llibre...-Com se us va ocórrer la història del vostre llibre?-En què estau treballant en aquests moments?
-Ara estic amb un text de narrativa curta que estic polint, titulat El fil de seda, i estic treballant en una novel·la que comença amb la idea que la protagonista no sap que morirà aquell dia. Aleshores la narració es mou endavant i endarrere. El lector sap que ella morirà, però ella no i aleshores aquest joc m'interessa molt. A cada capítol el narrador va recordant que ella morirà aquell dia i és una mica complicat. Sigui com sigui és una novel·la que em costa molt i ja fa temps que hi vaig treballant. De totes maneres tenc diversos projectes i propostes sobre la taula.
-Quan sortirà el llibre al carrer?
-Per Sant Jordi.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.