L'eclosió del modernisme

Considerat com el pintor que més profit en va treure de l'aprenentatge que féu dels pintors que més tard eclosionaren a Catalunya a Els 4 Gats i gràcies al seu talent natural, Gelabert va poder superar obstacles com el fet d'haver de combinar el seu ofici de barber amb la pintura fins que va poder viatjar a París el 1908. A la capital de l'art en aquell moment, l'autor mallorquí coneix l'obra paisatgística de Kandinsky i troba la solució per dur endavant el seu llenguatge plàstic: una síntesi entre els modernistes catalans i l'avantguarda internacional que es tradueix tècnicament en una pinzellada llarga, molt rectangular, i tonalitats fredes.

Aquestes característiques es poden apreciar a Escales amb emparrats. Aquest oli damunt tela del 1918, pertanyent a la Col·lecció d'Art Serra, és una de les pintures que mostren el punt d'inflexió en l'obra de Gelabert. La producció de l'artista al museu del Baluard es completa amb obres com Murada i Catedral a entrada de fosca (1903) i Porta de Camp (1913), ambdúes cedides per l'Ajuntament.

Pel que fa a Joan Fuster Valiente, el modernisme de l'artista deutor de Bernaregui es dóna principalment a la seva concepció estructural de l'espai i a alguns matissos que pren de Junyer. Fuster Valiente estarà representat a Es Baluard amb una obra de la Col·lecció d'Art Serra que centra la seva atenció en un dels temes predilectes del pintor: La construcció d'un vaixell a les drassanes de Palma. Es tracta d'un oli sense títol, datat l'any 1930.

La qualitat i la ingent producció de Juli Ramis, l'altre gran figura que sorgeig d'aquest nucli, fan d'aquest pintor una escola per si mateix en la qual ens endinsarem en un pròxim capítol.