Amb tota la comparsa del cercavila i la gent que omplia la plaça de Cort expectant, el Casta donà la benvinguda als «nous mallorquins, que aporten nous ritmes i colors i que cada dia fan la ciutat més oberta i cosmopolita».
El Casta deixà anar la imaginació, i en una mescla d'humor i ficció, comentà que el patró i la patrona de la ciutat «es reuneixen aquests dies per veure'ns mentre ens divertim i comenten si no hauria estat millor que ara fos ella, i no ell qui estigués protegint-nos i aportant salut». Amb aquest canvi de papers, segons el pregoner, el sant i màrtir hi guanyaria, ja que s'hauria estimat més unes dates més propenses a la calor. Pel pregoner, «si el sant hagués estat immolat a Palma per aquestes dates, potser hauria estat el fred abans que les fletxes allò que hauria acabat amb la seva vida».
Però en el pregó, no tot foren les ingenioses i fictícies converses entre patrons. El Casta baixà a sòl terrenal per comentar -en una clara al·lusió als pobles que estan en guerra i no escolten les altres versions- que «en temps com aquests els ciutadans d'aquesta ciutat tenim l'oportunitat de demostrar que parlant s'entén la gent».
Igual que havia iniciat el discurs el conclogué, amb la imatge del somrís, pel pregoner: «la preciosa badia de Palma dibuixa un gran somriure amb el qual la nostra ciutat saluda el món; facem veure'l a qui ho vulgui mirar».
Amb aquest esperit de pau acabà el pregó i la batlessa, Catalina Cirer, el continuà amb una imatge, la volada d'un colom, i unes paraules: Bones festes Sant Sebastià!
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.