TW
0


La sonda Spirit arribà ahir a la superfície de Mart, des d'on va enviar un senyal a la Terra i va fer les seves primeres fotografies del planeta. El robot durà a terme la missió de cercar-hi vida, segons l'agència aeroespacial americana NASA. El senyal del correcte funcionament de la màquina va ser rebut amb crits d'entusiasme, bots i fins i tot llàgrimes d'alegria a la sala de control del Jet Propulsion Laboratory de Pasadena, Califòrnia, en presència del director de la NASA, Sean O'Keefe, després de sis minuts d'incertesa.

Les primeres dades rebudes de l'artefacte confirmen l'èxit de la missió més ambiciosa dirigida fins ara a Mart i contrasta amb els esforços europeus, de moment infructuosos, d'entrar en contacte amb la seva sonda, la Beagle 2, que arribà abans de cap d'any al planeta vermell.

La sonda tocà la superfície, com era previst, cap a les 5.35 d'ahir (hora continental europea) després de travessar l'atmosfera en sis minuts. Una mica menys de dos minuts abans d'aterrar, va obrir el seu paracaiguda i, 20 segons més tard, s'alliberà la part inferior de la seva protecció tèrmica, moment en el qual quedà al descobert el robot que s'encarregarà de fer fotografies i enviar senyals de recerca, eMars Exploration Rover (MER-A).

Poques hores després de l'arribada de l'Spirit a Mart, els científics reberen la primera recompensa al seu esforç: a la pantalla del centre de control de Pasadena aparegueren les imatges de Mart recollides pel robot.

L'artefacte, situat al cràter de Gusev, a 15 graus al sud de l'equador marcià, es comportava com estava previst, desplegà els seus plafons solars, posà en marxa el motor per iniciar l'exploració i començà a enviar fotografies.

Un segon robot, l'Opportunity, idèntic a l'Spirit, es posarà a Mart el 25 de gener per efectuar una missió semblant, però a l'altra part del planeta.

Spirit va viatjar a l'interior d'un coet creuer del qual es va separar després d'haver recorregut durant set mesos els 478 milions de quilòmetres que separen la Terra de Mart.

El robot pot desplaçar-se 40 metres per dia marcià, això és més que tota la distància recorreguda pel minirobot Sejourner, que va ser el primer a desplaçar-se per Mart el 1997.