El primer de gener de 1820 el comandant Riego proclamava la Constitució de l'any 1812 i els dies següents, el moviment liberal s'estenia per tot Espanya. Deu setmanes després, amb la resistència passiva del capità general de Mallorca, era jurada aquí la Constitució. Aleshores, va ser clausurada la Inquisició, i un avalot del poble, dirigit pels descendents dels jueus conversos, assaltà el claustre de Sant Domingo i cremaren els sambenets; més tard forçaren les portes de les cases inquisitorials i les saquejaren. Però les nacions absolutistes signaren una Santa Aliança i es disposaren a intervenir a Espanya contra els liberals. Aleshores les autoritats constitucionals es radicalitzaren més i fou totalment derruït l'edifici de la Inquisició, suprimits monestirs i convents i expulsats de Mallorca els frares dominics i caputxins, partidaris del tribunal del Sant Ofici.
En aquell solar de les Cases Inquisitorials, veritable cor de la ciutat, avui ple de vida comercial i activitats lúdiques, un cop llevats els enderrocs, hi naixia la plaça Major. Rectangle porticat, tot seguint l'estil d'altres places de la Península, com les de Madrid o Salamanca o també la plaça Reial de Barcelona, féu oblidar als mallorquins aquella institució sinistra que començà a existir a l'illa el 1232 i fou el principal nucli des del qual es decidiren les distintes persecucions contra els jueus del Call. Aquí foren ajusticiats i condemnats tots aquells que no volgueren rebre el baptisme l'any 1391, política de la que en resultaren desapareguts tres-cents individus del barri jueu. El 1435 es reprenien les accions inquisitorials contra el Call reconstruït i els hebreus, acusats de cometre profanacions i assassinats, eren detinguts per patir presó i llargs interrogatoris. Condemnaren a la foguera el rabí major del Call, Ibn Salili, i els també rabins Farrig i Stellatar, mestres de la sinagoga major. Els supervivents foren obligats a la conversió per poder salvar així la vida.
A partir del 1435 l'objectiu dels inquisidors canvià i les represàlies es dirigiren cap als conversos i els seus descendents, coneguts com «xuetes» en la parla local. No queda clar si existiren realment grups de judaitzants o cripto-jueus però el que sí és ben evident, que tant les arques del Rei com les de l'Església amuntegaren tota mena de béns confiscats als comerciants del Call i xuetes d'arreu de Ciutat entre els segles XVI i XVII. Els darrers «autos de fe» contra aquests mallorquins marginals i suposadament judaïtzants tingueren lloc el 1691 i foren cremats vius Rafel Valls, Rafel Benet i Catalina Tarongí.
Un record de la tragèdia resta dempeus. Pujant per la Costa del Teatre, tota plena de botigues i botigons que voregen la via escalonada, trobam una rajola de cap de cantó que ens indica l'antiga nomenclatura del carrer, just al davant de la porta de les galeries comercials del subsòl de la plaça: «Costa de la Inquisició». Assenyalem també que a un angle de la plaça, una làpida ens recorda l'indret on hi hagué, durant l'Edat Mitjana, la casa natal de Ramon Llull, el gran polígraf del país, savi universal.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.