«Jardins de Mallorca», un clàssic reeditat per conèixer el patrimoni

TW
0

M.DÍAZ.Palma.
Els dos volums de Jardins de Mallorca. Tradició i esti acaben de ser reeditats refosos en un sol volum. Obra dels historiadors de l'art Aina Pascual i Jaume Llabrés, amb fotografies de Donald G. Murray, analitza en profunditat més d'una trentena d'aquests espais, els cataloga, reuneix dades disperses i aporta informació nova.

Publicat per primera vegada el 1990 (Edi. Olañeta), Jaume Llabrés apunta que «vam fer un vertader catàleg dels jardins, dels clàssics als contemporanis, recollírem molta informació, encara que per raons d'edició només en varen cabre 35». Els jardins historicoartístics de Mallorca, entre els quals destaquen els dels segles XVII i XVIII, són «espais singulars on es mesclen arquitectura, vegetació i entorn, espais fràgils per a la seva conservació que necessiten sensibilitat per part dels propietaris i de la legislació».

En el seu origen, els jardins eren horts d'esbarjo. «En una illa on l'aigua escasseja, sense rius, el que més pot satisfer la mentalitat mallorquina és tenir un bon hort, ben cuidat, donant rendibilitat a l'aigua».

Llabrés aprofita per explicar que alguns dels jardins, «els darrers paisatges que ens queden, estan amenaçats per les carreteres». Per exemple, l'hort de Massanella, a Mancor de la Vall, «el va tallar una carretera». Son Berga, d'Establiments, «va córrer el mateix perill, però en estar catalogat pel PGOU de Palma es va salvar, encara que se'n van haver de fer denúncies a través de la premsa». El de Defla, a Sineu, portada del llibre, enmig d'un alzinar centenari, està d'actualitat perquè l'afecta el projecte de la nova autovia. «El d'Alfàbia, amb la boca del túnel de Sóller davant, no és el que era, ja que en un jardí l'entorn en el qual s'ubica resulta molt important». Quant al d'Ayamans, diu Llabrés, «la Comissió de Patrimoni va fer cessions greus en permetre tirar la tàpia i substituir-la per un reixat, quan aquesta forma part de la configuració i contribueix a crear un microclima».