TW
0

Neix a Kendal, Westmoreland, l'astrònom i físic anglès Arthur Stanley Eddington, que ja en els anys escolars era el primer del seu curs en matemàtiques. Estudià astronomia i física i el 1913 era professor d'astronomia a Cambridge. La seva especial tasca en aquesta matèria, una tasca universalment reconeguda, foren les seves investigacions teòriques sobre l'interior dels estels. Així exposava que la densitat del Sol i dels estels en general es consideraven inferiors a la de la Terra, i declarava que existien raons per a creure que el Sol és gasós en la seva totalitat. Decidí que la força expansiva de la calor i de la pressió de radiació contrarestava la força de contracció de la gravetat. Puix que la pressió de la matèria estel·lar augmenta ràpidament amb la profunditat, la pressió de la radiació que contraresti aquest efecte ha d'augmentar també, i l'única manera que això s'esdevengui és mitjançant un augment de temperatura. En el cas del Sol, i ja cap al 1920, Eddington demostrava que tal augment de temperatura a l'interior de l'astre rei havia d'esser de milions de graus. Llavors, el científic anglès seguí els seus treballs demostrant que com més gran era la massa d'un estel, majors eren les pressions existents en el seu interior i majors les temperatures i les pressions de radiació contrarestadores. Això el dugué el 1924 a anunciar la llei de la massa i la lluminositat. En augmentar la massa d'un estel, la força expansiva de la pressió de radiació augmenta molt ràpidament. Amb masses cinquanta vegades majors que la del Sol, la força de la pressió de radiació seria prou gran per tal que l'estel fes explosió. Totes aquestes teories foren publicades a nombrosos llibres d'astronomia per al lector no especialitzat. Però l'obra d'Eddington, de més ressò, fou The Expanding Universe, que tingué molt èxit el 1933, any de la seva publicació.

Per altra banda, Eddington fou un dels primers, juntament amb Russell i Whitehead, a apreciar la gran importància de la teoria de la relativitat d'Einstein i tota una generació de joves es posa en contacte amb Einstein a través d'Eddington. Fou condecorat el 1930 i morí a Cambridge el 22 de novembre de 1944.

Però com hem dit tantes altres vegades, cada «edifici» científic té molts constructors, molts cervells que conflueixen en una sola idea i donen solidesa a cada descoberta. Parlar d'Eddington ens obliga a esmentar, entre d'altres astrònoms i físics, Adams, Chamberlain, Jeans, Bethe, Chandrasekhar... Segurament els estels amaguen encara molts misteris, però gràcies a Eddington ens han d'esser més familiars.