Hongria sota la llei Marcial (1956)

TW
0

A causa de la insurrecció hongaresa, es proclama la llei marcial i els membres del Consell Central són detinguts. Els combats en el carrer han donat lloc a moltes revenges. Per altra banda, la vaga general segueix i seguirà fins a final de gener. És un Nadal negre per a tot el país. Tot respectant els principis del socialisme, els obrers de Budapest, a travers dels seus consellers, havien publicat un manifest: «Nosaltres, els obrers, estimam que el restabliment de la calma i l'ordre exigeixen l'atribució de la direcció a una personalitat que pugui gaudir de la confiança del poble. Proposam que el camarada Imre Nagy assumeixi la direcció del govern. Protestam contra el fet que per als nous òrgans de seguritat es nomeni membres dels antics serveis de l'AVH. Volem que els homes que constitueixin els nous òrgans de seguretat siguin triats d'entre els joves revolucionaris, els membres de la policia i de l'exèrcit que han estat fidels al poble i els obrers de les fàbriques. Exigim que una llibertat absoluta sigui garantida a tots els que lluiten per la llibertat, entre d'altres, a Pal Maleter i els seus camarades. Demanam la llibertat per a tots els detinguts. Demanam la retirada immediata de les tropes soviètiques per tal que l'amistat entre el nostre país i la URSS sia reforçada i la probabilitat d'una reconstrucció pacífica del nostre país sia garantida. Reivindicam que la ràdio i la premsa només donin les informacions verídiques que corresponen als fets. Mentre les nostres exigències no sien satisfetes, no permetrem més que el funcionament de les empreses indispensables per assegurar la vida normal de la població. Els treballs de conservació i reconstrucció no seran continuats més que amb la mesura que responguin a les necessitats immediates de l'economia nacional. Exigim l'abolició del sistema de partit únic i el reconeixement dels partis basats en el nacionalisme. El treball començarà novament en rebre respostes satisfactòries».

Detinguts els redactors del manifest, liquidats els comitès de les fàbriques, «la democràcia oficial marxista» resultarà esser el pitjor dels patrons industrials. La lluita amb gran bravesa del poble hongarès serà una gran lliçó al davant del món. El govern del «dictador» Kadar haurà de fer moltes concessions. Entre 1960 i 1962 un amnistia traurà al carrer els condemnats per la revolta que són rebuts com herois populars, entre d'ells, Istvan Bibo, ministre amb el govern Nagy. Seran rehabilitats Rajk i altres víctimes de l'estalinisme i expulsats del partit els principals responsables de la tragèdia repressiva, com Rakosi o Gerö. Així, la derrota de la gran insurrecció nacional hongaresa de 1956 es convertia en una sorollosa victòria que altres satèl·lits del comunisme soviètic ja miraven amb enveja i de cua d'ull.