Sa Nostra mostra una retrospectiva del pintor manacorí Miquel Llabrés

A la presentació d'ambdues exposicions, que s'inauguren avui, van assistir-hi el director gerent de la Fundació Sa Nostra, Miquel Alenyà; la viuda del pintor, Alicia Bernat, i el fotògraf Jaume Gual.

Segons Alenyà, la mostra del pintor de Manacor, que consta de 55 quadres realitzats des de 1948 fins el 1982, s'emmarca dins del cicle que du a terme la Fundació per exhibir l'obra d'artistes representatius de les Illes que no hagin estat objecte d'un estudi i una anàlisi profunda de les seves obres.

És una manera, va assenyalar, «de recuperar la memòria històrica dels grans pintors» realitzant una valoració estètica dels seus quadres. Llabrés, va afirmar, «és un d'aquests grans pintors del segle XX de les Illes» i artista de referència durant els anys 60 i 70, ja que va recollir la tradició paisatgística mallorquina però la va superar «amb recursos propis».

«Pintor de gran qualitat», va assegurar el gerent de la Fundació Sa Nostra, no va viure «tancat a Mallorca sinó que va viatjar i va pintar ciutats com Bordeus, París, Madrid i Toledo», per la qual cosa, a part d'inspirar-se en la tradició pictòrica de les Illes va realitzar «aportacions més modernes provinents de la pintura d'aquell moment».

Miquel Llabrés va emprar la seva pintura per expressar el seu món interior, molt ric i ple d'emocions, «que pretenia transmetre les sensacions d'un home» que no se sabia expressar amb paraules, «sinó a través de la pintura», va afirmar Alenyà.

Va qualificar el pintor com «un home excepcional que es va fer a si mateix i va aprendre a través de la seva experimentació», aconseguint un llenguatge «en constant evolució», no innovador però que es transformava i «reflectia el temps en què vivia».

A més, va lloar el sentit de l'art de què gaudia Llabrés, que més que preocupar-se per vendre la seva pintura, cercava «entrar en diàleg amb el públic» i coneixia «com s'ha d'exposar» l'art, raó per la qual va obrir una galeria d'art el 1976. «El mercat actual continua apreciant la pintura de Llabrés perquè és escassa i molt bona», va afirmar Alenyà d'aquest artista que va morir a l'edat de 52 anys «deixant moltes coses per fer».

La col·lecció de Gual es compon de 34 fotografies en blanc i negre que tenen com a protagonistes el medi natural, sense cap tipus d'intenció descriptiva o documental en les mateixes, sinó amb un únic objectiu: «la contemplació des d'una mirada tranquil·la». Aquestes fotos transpiren «dedicació i sobretot un contacte amb la naturalesa» a la qual Gual s'ha dedicat amb «la lentitud i la recreació de l'art de fotografiar», va assenyalar.