Els moros del Rif (1893)

«Tanmateix avui per avui parlar d'altra cosa que no sia de moros i rifenys es parlar de l'armada. Per onsevulla aneu no sentiu altra cosa, més que si els sarraïns ens han donat llenya o si nosaltres n'hem donada als sarraïns. Com de facto. Es dia 27 d'octubre se'n feren un fart de tirar trons a ses nostres tropes, les quals s'hagueren de retirar perquè més tost passaven de vint mil els moros contra un milenar dels nostres. Un dels morts fou el general Margallo. Un home valent i disciplinat que diuen es va fer matar. I quan va esser mort comentaven que si havia desobeït ordres del govern o si s'havia arriscat a atacar els moros sense tenir prou gent per fer-los cara. El que sí és cert és que aquesta mort va causar un gran dol i produí gran desanimació dins tota Espanya. I també és cert que els homes entesos defensen el general Margallo i se fan forts amb les raons que no sols era valent sinó que és estada la víctima d'algú... En canvi el dia 30 els nostres es prengueren revenja i començaren a donar cànyom per llarg i a voler. Asseguren males llengües que els nostres soldats, especialment els que formen al batalló disciplinari de Melilla (un precedent de la Legió d'Estrangers), en va fer carn de sobrassada d'ells i en matà més de cent i ara, de cada dia, canonada va i canonada ve, en tres dies ja han arrasat una partida d'aduars...»

Es evident que el tema de les guerres colonials, des de la perspectiva de la nostra època, és font inexhaurible d'arguments, ja sien literaris, teatrals o cinematogràfics. Això es pot fer venir bé per a dir que la pel·lícula mallorquina Blocao suposà un meritós intent de veure aquella guerra del Marroc des de l'ull illenc. Llàstima d'intent frustrat. Llàstima de mitjans insuficients. Llàstima que la manca d'una veritable història literària (al contrari que la pel·lícula El Mar, basada en una agosarada novel·la de Blai Bonet) fes dir a un dels crítics de la revisteta cinematogràfica que ens regalaven a la porta mateixa del cinema (!) que els diàlegs dels personatges li recordaven les «historias de la puta mili» o, en altres paraules, que el film no feia el pes. És una pena, sobretot perquè per a veure altres films d'aquella guerra tan impopular en els seus dies ens hem de remuntar a la cinematografia franquista, cas de les pel·lícules Harka o A mí la Legión.